La Sagrada Família

Les festes nadalenques són, tal vegada, l’ocasió en què més es parla de la família. Per això, no resulta estrany que la litúrgia cristiana aprofiti aquest diumenge per a celebrar la festa de la Sagrada Família. Una festa que fou instituïda en el seu moment pel Papa Lleó XII, com una bona oportunitat per a reflexionar sobre aquesta petita comunitat de vida i d’amor que és la família. Crist va voler néixer en una família i la seva nativitat pot donar-nos una bona ocasió per analitzar, alhora, la dimensió eclesial de la família, com també la dimensió familiar de l’Església.

No cal recordar que avui la família es troba davant situacions noves, diverses i, a voltes, ermita Sta Rita 27 des 15conflictives, i per tant, l’objectiu de qualsevol reflexió haurà d’intentar contemplar un tipus de família que sigui autèntic, valuós i compromés.

I és que, malgrat tota la situació de crisi, continua sent cert que la família constitueix un àmbit privilegiat per a unes relacions humanes escollides des de la llibertat, gratificants i propicies per al desenvolupament personal, social i religiós de les persones. La família és escola d’amistat, d’estimació i de gratuïtat.

Que Maria, aquella dona del silenci i la pregària, què conservava la realitat en el seu cor, ens ajudi a saber discernir les coses i fer créixer les nostres famílies i les nostres comunitats.

27 de desembre de 2015

La festa de Nadal

ermita Sta Rita mataro nit de nadal 15Cada comunitat té unes tradicions molt arrelades, però els temps estan canviant i això afecta especialment les celebracions de Nadal. La missa del gall ha tingut, ia molts llocs té encara, una gran participació de la comunitat cristiana. Però el fet que moltes comunitats estiguin formades per persones grans, que ja no surten a la nit, i que s’hagi estès el costum de fer un gran sopar en família, acompanyat pel fet de la secularització de la nostra societat, ha portat a l’empobriment de la missa de la nit d’algunes parròquies.

Per altra banda, cada vegada són més els preveres que han de celebrar el Nadal en diverses esglésies. Tot plegat ha fet que anés prenent més relleu la missa de la Vigília, quan ja s’ha fet fosc, on s´hi convida especialment a les famílies que tenen nens a la catequesis. Alguns, simpàticament l’anomenen “la missa del pollet”. I en alguns llocs, aquesta ha passat a ser la missa més participada de Nadal.

Sigui el que sigui celebrem el Nadal amb molta alegria i que l’infant que neix a Belem es quedi sempre en cada un de nosaltres i en el nostre cor, tot l’any 2016.

Bon Nadal i un Any nou, ple d’amor i justícia.

24 de desembre de 2015

4rt Diumenge d’Advent

Avui comencem una setmana que ens porta directament al Nadal. Ens ho recorden els anuncis de la ràdio i la televisió, els aparadors ben arreglats i els llums dels carrers, els pessebres,… Tot ens convida a l’alegria, a la festa; però nosaltres que, no volem quedar-nos en una celebració superficial, tòpica i rutinària del Nadal, hauríem de viure aquest diumenge com l’inici de la quarta setmana d’Advent.

L’evangeli ens retorna avui la figura de Maria, visitant la seva cosina Elisabet: va a casa seva, s’hi queda prop de tres mesos, fins el naixement del seu fill Joan, per tal d’ajudar-la i fer-li costat. Aquest gest de Maria la fa semblant al seu fill Jesús, perquè com Ell, també ella vol fer la voluntat de Déu: Jesús, el Fill de Déu, s’abaixa del tot en fer-se home i Maria, plena de fe, es fa serventa del Senyor, disposada que es realitzi en ella la seva voluntat: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les seves paraules.” Maria viatjant a casa d’Elisabet, fa un gest que manifesta la seva disponibilitat per ser ajuda i companyia, per a portar i fer present Jesús amb el seu amor i servei als altres.

Avui toca també convidar a la celebració del perdó.

ermita sta Rita mataro 4rt diumenge advent 15

4rt ciri de la corona d’Advent encès: “guarir”. Foto: Montse López Figueroa

20 de desembre de 2015

3r Diumenge d’Advent

Cada any, el tercer diumenge d’Advent ens convida a l’alegria. Les lectures diuen: “Crideu de goig, viviu sempre contents en el Senyor, ho repeteixo, viviu contents..” i se’ns dóna un motiu profund: el Senyor és a prop… el Senyor és dintre teu… Per tant, la nostra alegria no és simplement una sensació positiva, sinó que el fonament de la nostra joia és teològic.: Déu, en Jesús de Natzaret, ha capgirat el sentit de les coses i el món no va fatalment cap avall, perquè el Regne de l’amor, de la llibertat, de la justícia, ja ha començat amb la vinguda de Jesucrist. El Regne de Déu és a prop anunciarà el mateix Jesús de seguida que es presenti a la gent.

Jesucrist comunica la joia i convida a viure l’Eucaristia com un bon moment per gaudir de la seva presència i transformar la nostra vida. Alhora ens vol ajudar a descobrir “què hem de fer”, tot il·luminant el nostre cor per a que trobem la resposta, perquè Ell vol ser el nostre amic i confident, vol ser la nostra joia.

3r Diumenge d'Advent. Encès el tercer ciri de la nostra corona: "reconciliar". Foto: Montse López Figueroa

3r Diumenge d’Advent. Encès el tercer ciri de la nostra corona: “reconciliar”. Foto: Montse López Figueroa

13 de desembre de 2015

Immaculada Concepció

ermita Sta Rita mataro Immaculada 15 1

Celebrant la Immaculada Concepció a l’ermita de Santa Rita. Foto: Montse López Figueroa

El Papa Benet XVI deia que “plena de gràcia” és el nom millor que es podia oferir a Maria. Perquè no parlem d’una dona “agraciada” o “afavorida” ni es tracta d’una dona amb una “sensibilitat especial”, sinó que estem davant el misteri de la salvació de Déu, què entra en el cor de la història i no pas d’una manera simbòlica o representativa, sinó encarnant-se en una dona.

El “sí” de Maria és sinònim d’obediència plena i absoluta. El pecat, en canvi, és sinònim de revolta, de supèrbia, de rebel·lió, d’enfrontament, de resistència a Déu. Maria no va conèixer el pecat, ella és “la plena de gràcia”. Per això, quan parlem de Maria no podem conformar-nos dient que és un “model” per als joves, sinó que hem d’entendre que el títol “plena de gràcia” és l’únic que li escau perfectament.

La festa d’avui ve a ser una parada enmig de l’Advent, una parada per ajudar-nos a la contemplació: volem contemplar què fa Maria, aquella dona que viu amb normalitat a Natzaret i que espera, perquè no es resigna al simple “anar tirant”, sinó que es refia dels profetes.

Maria esta convençuda que, un dia, Déu actuarà.

8 de desembre de 2015

2n Diumenge d’Advent

L’Advent és el temps litúrgic que ens situa entre les dues vingudes del Crist: la del final del temps i la primera vinguda en la carn que celebrarem especialment pel Nadal.

En aquest segon diumenge se’ns convida a fer camí: l’encesa del segon ciri de l’Advent ens ho recorda. La nostra vida té encara moltes mancances que ens tenen lligats i ens fan viure lluny de Déu, cosa que reconeixem en l’acte penitencial.

Però Déu, ens ha fet una promesa d’alliberament i vol que el seu poble camini segur. Per això ordena que s’abaixin els turons més alts, s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra. I no podem oblidar que el Senyor té paraula i el que ha promès es complirà. És l’hora, doncs, d’acollir el seu do.

La trobada amb el Senyor es produirà a mig camí. Ell s’acosta cap a nosaltres amb la seva Promesa i nosaltres avancem vers Ell per tal d’acollir-la. En aquest camí nosaltres, la comunitat cristiana, no partim de zero, ja fa dies que ens hem posat en marxa contribuint a la causa de l’Evangeli. Però, cal procurar que el nostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit.

El coneixement de Déu només el podem adquirir al desert.

ermita sta Rita mataro 2n diumenge advent 15

2n diumenge d’Advent. Encès el segon ciri de la corona d’Advent: “estimar” Foto: Montse López Figueroa

6 de desembre de 2015