Els de Nazaret, el volgueren estimbar

Els de Nazaret, com molts dels nostres contemporanis, es preguntaven sorpresos: és aquest qui diu que ès?, no és el “fill de Josep”, aquest?. Tal vegada estaven disposats a no posar-li massa objeccions si els produïa algun benefici, si els proporcionava les “seguretats” en què ells confiaven. Per això l’apressaven: Fes també aquí, a la teva terra, el que hem sentit que has fet a Cafarnaüm.

Però Jesús no accedí perquè els faltava fe. Ells volien posar les condicions, i Déu només es manifesta als qui l’acullen amb el cor nu. Aleshores Jesús recorda dos profetes, Elies i Eliseu, que ells coneixien bé. Els dos van atreure la benedicció de Déu sobre dues persones que no eren d’Israel i no posaven condicions a Déu: una viuda de Sarepta que acollí la petició del profeta amb la confiada generositat i, un sirià, Naaman, que s’avingué a confiar en el Déu del profeta.

ermita Sta Rita mataro 31 gen 16Escoltant això, els de Nazaret, s’enfurismaren i el volgueren estimbar per un barranc. Per què reaccionaren així? Pel mateix que molts avui no arriben a entregar-se a Jesús: perquè els homes tendim a rebutjar allò que ens treu de l’horitzó de “seguretats” que ens hem forjat, i no suportem que algú arribi i denunciï la ceguesa del nostre cor.

 

 

31 de gener de 2016

A punt el plànol del camí cap a l’ermita de Santa Rita

Foto: Quico Melero

Foto: Quico Melero

Aquí tenim al dibuixant mataroní Joan Baron treballant en el plànol del camí cap a l’ermita de Santa Rita que formarà part del llibre que, ja sabeu, estem elaborant per intentar recollir la nostra història.
Està quedant molt bé i en breu estarà enllestit.
Moltes gràcies per col·laborar amb nosaltres, Joan!

L’any de gràcia del Senyor

Cada vegada que es proclama l’Evangeli a missa es compleix l’avui de Déu: “Això que avui sentiu contar de mi…” és “l’avui” de l’alliberament, “l’avui” de la festa, ja que avui Déu entra en els nostres cors, en la nostra vida quotidiana, encara que tots els patiments i els mals que ens envolten ens empenyin a no creure ni a esperar res de nou, a no creure que “l’avui” de Déu es pugui fer veritablement present.

L’any de gràcia del Senyor que Jesús proclama fa servir les paraules del profeta Isaïes, és la festa que ja ha començat, i que ja era anunciada al poble d’Israel pel sacerdot Estres, és la festa que ha d’arribar a tots els confins de la terra.

Tots els pobles del món esperen delerosos poder escoltar les paraules del Senyor, que “són esperit  i són vida”.

Jesús és el veritable Evangeli, la bona noticia dels pobres, desvalguts, captius, cecs i ermita Sta Rita mataro 24 gen 16oprimits, autèntic consol per a tots.

Amb la vinguda de Jesús s’inaugura un “Any de gràcia”, un “jubileu”, un any sant en el qual tots som alliberats del pecat i l’esclavatge formant un sol cos i batejats en un sol Esperit. Com diu el Papa Francesc, en la butlla de l’Any Sant Jubilar, “Déu és un pare que no es dóna mai per vençut fins a dissoldre el pecat.”

24 de gener de 2016

Les noces de Canà

Aquest temps de durant l’any ens permet redescobrir la gràcia del diumenge, el dia en el qual el Senyor ens pren de la mà com l’espòs a la seva esposa en el dia del casament.

ermita Sta Rita mataro 17 gen 16El diumenge s’assembla a aquelles noces de Canà, quan Jesús retorna l’alegria a aquells nuvis en convertir l’aigua en vi. Podríem comparar les sis piques de pedra als sis dies de la nostra setmana. Jesús demana que els omplim amb el millor de nosaltres mateixos, essent  l’aigua una suggerent imatge de l’esforç i del fidel compliment dels nostres deures quotidians impulsats per la força de l’Evangeli.

Només si seguim les indicacions del Senyor, aquesta aigua es convertirà en el vi nou que es renova setmanalment en la festa dominical.

Cada diumenge és Pasqua, el moment de màxima manifestació de Crist ressuscitat. Per això la litúrgia es vesteix de festa en aquest dia, entonant el cant de lloança a Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Ell surt com l’Espòs a l’encontre dels seus fills reunits en assemblea litúrgica formant la seva Església, reunida amb el Messies (l’Espòs), del qual provenen la gràcia i la veritat.

Aquest temps de durant l’any ens permet redescobrir la gràcia del diumenge, el dia en el qual el Senyor ens pren de la mà.

17 de gener de 2016

Baptisme del Senyor

Jesús marxa al desert de Judà, vora el riu Jordà, perquè vol escoltar el profeta Joan, què s’adreçava a un poble què vivia en l’expectació i convidava a rebre un baptisme d’aigua com a signe de purificació dels pecats i de conversió.ermita Sta Rita mataro 10 gen 16

Rebent el baptisme i acollint l’Esperit, Jesús prengué consciència de la seva persona i de la seva missió, de que havia arribat l’hora d’emprendre la nova tasca.

L’evangeli ens ha dit que “el cel s’obrí…”: s’acaba l’enemistat entre Déu i nosaltres, desapareix la separació entre el cel i la terra.

Diu també l’evangeli que ” l’Esperit Sant baixà cap a Jesús en forma visible, com un colom…” per tal que Jesús tingui la força necessària per emprendre la missió encomanada pel Pare.

I l’Evangeli parla de la “veu de Déu” que confirma definitivament Jesús com el Fill estimat, ple de l’Esperit, és a dir, l’Elegit, l’Enviat, l’Ungit, el Messies esperat, una veu que també es va sentir el dia del nostre baptisme: “T’he configurat a imatge de Jesús.”

Que la festa d’avui, ens ajudi a renovar el nostre baptisme.

10 de gener de 2016

La festa dels Reis

Tot i que és una festa important, és difícil de solemnitzar cada celebració perquè s’escau enmig de la setmana, la cavalcada de Reis provoca a molts llocs la supressió de la missa vespertina de vigília i aquells que tenen infants queden molt agafats per les visites a la família per a recollir els regals.

De l’evangeli, amb la narració dels mags, se’n poden treure molts suggeriments què hem de traspassar a la nostra vida. Els mags, convençuts que Déu es manifesta sense tancar-se al cel, prenen una actitud de recerca. Quan veuen un senyal són capaços de posar-se en camí desinstal·lant-se de casa seva. Tenen la humilitat suficient per a preguntar a qui pot donar-los una resposta i, per tant, s’acosten a les Escriptures. No s’escandalitzen perquè Déu es manifesta en la senzillesa de Betlem, en lloc de fer-ho en un palau com el d’Herodes. Reconeixen en la petitesa d’un infant, el Déu què se’ls manifesta, i l’adoren, li fan homenatge, li ofrenen l’or com a Rei, l’encens com a Déu i la mirra com a home.

I en acabar, ja renovats, marxen per un altre camí: la seva nova vida.

La fe sempre és compromesa: cal canviar de camins.

Ermita de Santa Rita, Mataró. Foto: Montse López Figueroa

 

6 de gener de 2016

La Paraula era Déu

ermita Sta Rita mataro missa nadal 3 gen 16

El Pare Freixas oficiant la missa a l’ermita de Santa Rita. Foto: Montse López Figueroa

El clima i el tarannà de les festes nadalenques s’escau aquest segon diumenge de Nadal, què continua posant en relleu el misteri de Déu fet home, un misteri suficientment ampli i profund com per a dedicar-li uns quants dies més d’atenció i reflexió.

El fet de celebrar tantes festes seguides pot provocar que passem una mica per alt el sentit i el missatge de cadascuna d’elles.

Per amor ens destinà Déu a ser fills i filles seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, què dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

I els desitjos nadalencs de Sant Pau s’expressen en les conegudes paraules: “Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor per a què conegueu a quina esperança ens ha cridat i quines riqueses de glòria us té reservades.”

L’Evangeli ens torna a oferir el conegut pròleg de l’Evangeli de Sant Joan: “Es tracta d’un himne confesional que expressa la fe en Crist com a Paraula eterna de Déu.”

3 de gener de 2016

Tres celebracions

 

Bon any nou. Foto: Montse López Figueroa

Bon any nou. Foto: Montse López Figueroa

 

Els cristians comencem sempre l’any civil amb tres celebracions de relleu:  l’octava de Nadal, la solemnitat de Maria i des de l’any 1968, per voluntat del Papa Pau VI, som convocats a una Jornada mundial de la Pau.

D’altra banda, el desig que tots ens manifestem aquest dia: “Bon any nou!”.

L’expressem en forma de pregària: “Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que en faci veure la claror de la seva mirada.” Un prec, al seu torn, que prové, de la benedicció que el Senyor oferí a Aharon i als iraelites, i que es complementa amb les paraules: “Que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Llum i pau són dues realitats molt necessàries per a continuar endavant un any més.

A més del que portem dit, aquesta data d’u de gener és dedicada a la figura de Maria, gran protagonista del Nadal, del qual celebrem avui l’octava.

Per acabar, i en relació a la Jornada mundial de la Pau a què som convocats avui els cristians i també tots els homes i dones de bona voluntat, cal recordar el lema que ha escollit enguany el Papa Francesc i que diu: “Venceu la indiferència i conqueriu la pau.”

La pau hem de demanar-la com un do, però l’hem de treballar cada dia tots nosaltres. I per això, el Papa Francesc ens anima a superar una de les pitjors actituds del nostre temps, la indiferència. Una indiferència que és fruit de l’individualisme, la ignorància i el desinterès i que deteriora greument la pau.

La pau s’ha de conquerir des de la conversió i la creativitat, i el Papa ens convoca a utilitzar les armes de la cultura, l’educació, el diàleg i la cooperació.

1 de gener de 2016