La resurreció de Crist

L’experiència pasqual és a la base de tot el fet cristià. I és tan nova, que ni els mateixos apòstols se’n sabien avenir.

Quan en la Pasqua d’aquella primavera, els sacerdots i tot el Sanedrí el van prendre, el van jutjar i el van condemnar, van quedar desconcertats, abatuts, decebuts. Alguns van fugir de Jerusalem pensant que tot havia acabat. Però vet aquí que es van trobar amb el Crist ressucitat. I aquesta experiència els va canviar completament la vida: “Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?”. “No és aquí, ha ressucitat.”

Pasqua ermita Sta Rita mataro 27 març 16 2

Avui ens toca a nosaltres afirmar el mateix: “Jesús és viu!” Ell ha conegut la justícia humana, ha estat comptat entre els malfactors. Però aquest Jesús, Déu l’ha tornat a la vida i nosaltres en som testimonis.

Déu és viu en els nostres germans que s’hi juguen la vida per la seva fe; Déu és viu en els qui lluiten a favor dels germans més necessitats; Déu és viu en tots els qui entreguen la seva vida al servei dels altres; Déu és viu en tots i cadascun de nosaltres quan som capaços d’estimar, perquè “Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.” Amen. Al·leluia!

27 de març de 2016

Jesús entra a Jerusalem

Hem contemplat com Jesús entra a Jerusalem i ho feia d’una manera ben especial, en un pollí, que era el signe més clar que venia en so de pau. Hi entrava aclamat com a rei que arriba en nom del Senyor.

Jesús avui entra en el nostre poble i en el nostre cor. Hi vol entrar també en so de pau. I vol que l’acollim com el que és, com el rei que ve en nom del Senyor, a inaugurar un Regne marcat per l’amor, la veritat, la justícia i la pau.

I les multituds l’aclamen plenes d’alegria.ermita Sta Rita  mataro 20 març 16

I nosaltres també l’aclamem ara, plens d’alegria, tot brandant les nostres palmes i palmons.

I brandem les palmes per dir amb la paraula, però sobretot amb el gest: que, ja que Jesús és el nostre rei, no volem que ens guiï ningú més que Ell.

Que, ja que ve en so de pau, i de la pau més autèntica, volem que ens faci pacífics i pacificadors com Ell.

Que, ja que ens arriba revestit d’humilitat i senzillesa, volem que aquests siguin també els nostres elements distintius.

Que el goig d’avui, aquí, ens porti a viure amb intensitat aquests dies de Setmana santa, tot seguint el camí de Jesucrist.

20 de març de 2016

La dona pecadora

Jesús, en dir a la dona pecadora vés i no pequis més, li diu també no et recordis del ermita Sta Rita mataro 13 març 16passat. No perquè aquest passat no sigui important i no formi part de la seva història, sinó perquè Déu vol que visqui una nova vida, que torni a començar de nou. En lloc de ser degradada, són enfortits els valor personal i la dignitat humana de la dona traumatitzada.

Per als mestres de la llei, tampoc cap mirada acusadora, cap àmplia argumentació, cap condemna. En lloc d’això, amb el simple gest d’escriure a terra i amb la frase: “aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra” els dóna la possibilitat de retirar-se, reflexionar, renovar-se. També ells poden entendre que se´ls diu: oblideu-vos del passat, obriu-vos a una vida nova. La nova creació s’està gestant. Déu oblida el passat. A aquells que tenen els ulls fixats en el passat, que tenen nostàlgia dels temps antics, Déu els parla per dir-los que mirin el futur, que busquin el món nou que està naixent  i que siguin actors.

És el misteri pasqual el que està en acte. Crist ressuscitat continua avui la seva obra de salvació fent-nos entrar en el misteri de la vida nova per la proclamació de l’Evangeli.

13 de març de 2016

El fill pròdig

La paràbola comença amb la petició del fill més jove al pare de la part de l’herència que espera rebre després de la mort del pare. Les raons que el porten a fer aquesta petició resten completament desconegudes. El pare, de manera sorprenent, accedeix a la petició del jove.

El fill petit se’n va a terres llunyanes i allí s’ho malgasta tot en una vida dissoluta, indisciplinada o de mals costums. La situació del fill petit esdevé deplorable per a un jueu: ha de fer de pastor de porcs, un animal impur! Ell mateix s’adona de la seva situació i, mogut per la fam, decideix retornar a casa del pare.

ermita Sta Rita mataro 6 març 16El pare es mostra ple de compassió i corre, se li tira al coll i el besa. Abans que el fill pugui acabar la confessió, el pare ja ha donat les disposicions per a fer una gran festa. El germà gran, que no s’ha mogut de casa, ara se sent decebut perquè “l’altre” ha estat estimat amb escreix pel pare. Notem sols que és el pare qui surt, quan l’altre no vol entrar. Aquest també s’havia perdut dins la mateixa casa del pare, però l’amor del pare no té límits.

6 de març de 2016