Diumenge XIII de durant l’any

Avui Jesús decideix encaminar-se decididament cap a Jerusalem. Alguns dels deixebles entren en un poble on descobrim la gran tensió que existeix entre samaritans i jueus. No els volen acollir perquè s’encaminen cap a Jerusalem. Sorprèn la violenta reacció de Jaume i Joan que volen que baixi foc del cel per consumir-los. Però Jesús els renya. Malauradament, darrerament hem estat testimonis de la violència a causa de la religió amb els atemptats produïts a Paris, Brusel·les, i tants altres llocs de l’Orient dels que malauradaments els mitjans de comunicació no es fan ressò.

L’anunci de la fe ha de ser sempre un anunci joiós que no coaccioni la resposta lliure dels homes. Hem de ser portadors de l’anunci de Crist, coratjosos i a la vegada pacífics, sense imposar mai res a ningú. Donar testimoni d’una vida coherent serà sens dbte el millor anunci de la nostra fe.

A continuació el Senyor ens sorprèn sobre l’exigència que comporta seguir-lo. No hi ha mitges tintes. Només podem seguir Jesucrist si estem realment convençuts de voler ser deixebles seus. Segurament hem d’aprendre molt de l’evangeli d’avui perquè sovint pensem que ser cristià vol dir complir amb uns mínims, però és tot el contrari, cal viure en el Crist plenament i això comporta una sèrie de condicions. Per avançar en aquest camí al costat de Jesús ens ajudaran tres deixebles anònims que són qüestionats per la seva forma de veure l’anunci del Regne.

ermita Sta Rita mataro 26 juny 16

26 de juny de 2016

Diumenge XII de durant l’any

Jesús presenta una manera de ser Messies que difereix de l’esperada pel poble d’Israel i, per tant, pels mateixos apòstols. Molts esperaven un messies triomfador i gloriós, polític i social, fins i tot, guerrer, que restauraria l’esplendor del poble d’Israel alliberant-lo de l’opressió romana. En canvi, Jesús presenta el Messies pobre i humil, que passarà pel sofriment, el rebuig i la mort: el Fill de l’home ha de patir molt, els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llie l’han de rebutjar, ha de ser mort i ressucitarà el tercer dia. Però per mitjà d’aquest camí mostrarà la seva senyoria i reialesa, perquè no acaba en la mort, sinó que comporta la resurrecció, esdevenint un esperit d’afecte i de benevolença abocat sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem. De forma que el Messies rebutjat es convertirà en el Messies contemplat: mira aquells que han traspassat, faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill.

ermita Sta Rita mataro 19 maig 16

La mateixa pregunta que Jesús va llançar als deixebles, Jesús ens la llança a nosaltres: i vosaltres qui dieu que sóc? A l’Eucaristia l’hem de llançar als fidels per fer-los reflexionar, i perquè cadascún, internament, hi pugui respondre. Hi caben tota mena de respostes, com les que feia la gent en el temps de Jesús. Així, per a uns pot ser un filàntrop, per a altres un revolucionari social, per altres una mena de líder polític. Però per a nosaltres, creients, només hi ha una resposta: “Vós sou el Messies, l’Ungit de Déu.”

19 de juny de 2016

 

Diumenge XI durant l’any

En aquest diumenge l’evangelista Lluc ens convida a contemplar una imatge quotidiana de la vida de Jesús concretada en l’àpat a casa d’un fariseu. L’escena és ben coneguda: durant el menjar entra una dona pecadora que, després d’un intens encontre amb Jesús, és perdonada dels seus pecats davant la sorpresa del fariseu i dels altres presents. Hi ha un gran contrast entre el comportament del fariseu i el de la dona pecadora, que ens pot ajudar a entendre el significat profund d’aquesta escena. La litúrga de l’Església ens convida a reflexionar sobre el veritable sentit del perdó cristià.

La primera actitud destacable de la dona del pecador és un gest senzill però que a la vegada diu molt. En saber que Jesús és en aquella casa surt per anar a trobar-lo. Sens dubte que ja podem apreciar un desig de canvi en la seva vida. Ella ja sap qui és Jesús. Plora, la qual cosa indica que és coneixedora de la seva pobra vida i que té el desig de canviar, ja que plorar és expressió de quan ja no es pot més, quam ja no hi ha forces per continuar, quan el pecat ja pesa massa com per continuar. I amb el seu plor lloa al Déu fet home: li renta els peus amb llàgrimes, els hi eixuga amb els cabells, els hi besa i els hi ungeig amb perfum. El seu plor penedit i la seva lloança fan que Jesucrist perdoni els seus pecats.

Foto: Montse López Figueroa

Foto: Montse López Figueroa

12 de maig de 2016

Diumenge X de durant l’any

Els diumenges són la festa primordial. Són els dies que primer es començaren a celebrar: les primeres comunitats es reunien, seguint el ritme que Jesús els havia marcat, cada primer dia de la setmana per a partir el pa. D’aquesta manera actualitzaven la mort redemptora i resurrecció vivificadora de Crist. Cada diumenge celebrem el mateix: Jesús ha ressuscitat i continua present entre nosaltres en la seva existència gloriosa. És el dia, no tant que nosaltres li dediquem, sinó que ell ens dedica a nosaltres, amb el regal de les seves  “aparicions” el primer dia de la setmana, com als deixebles.

ermita Sta Rita mataro 5 maig 16L’evangeli d’aquest diumenge ens relata la resurrecció. L’acció de Jesús és molt simple: arriba, s’acosta al fèretre. Diu al jove difunt que s’aixequi i l’entrega a la seva mare.

Destaca, doncs, per un costat, la senzillesa amb què actua Déu. Jesús no es presenta en la nostra vida d’una manera complicada. I això ho haurem de tenir en compte per poder descobrir la seva mà poderosa en nosaltres.

I per un altre costat, l’evangeli ens revela la identitat divina de Jesús. Jesús actua sense invocar la força divina: toca el fèretre i d’adreça al jove tot manant que s’aixequi, manifestant que ell és Déu. I així diuen: Déu ha visitat el seu poble.

5 de maig de 2016