Avui Jesús decideix encaminar-se decididament cap a Jerusalem. Alguns dels deixebles entren en un poble on descobrim la gran tensió que existeix entre samaritans i jueus. No els volen acollir perquè s’encaminen cap a Jerusalem. Sorprèn la violenta reacció de Jaume i Joan que volen que baixi foc del cel per consumir-los. Però Jesús els renya. Malauradament, darrerament hem estat testimonis de la violència a causa de la religió amb els atemptats produïts a Paris, Brusel·les, i tants altres llocs de l’Orient dels que malauradaments els mitjans de comunicació no es fan ressò.

L’anunci de la fe ha de ser sempre un anunci joiós que no coaccioni la resposta lliure dels homes. Hem de ser portadors de l’anunci de Crist, coratjosos i a la vegada pacífics, sense imposar mai res a ningú. Donar testimoni d’una vida coherent serà sens dbte el millor anunci de la nostra fe.

A continuació el Senyor ens sorprèn sobre l’exigència que comporta seguir-lo. No hi ha mitges tintes. Només podem seguir Jesucrist si estem realment convençuts de voler ser deixebles seus. Segurament hem d’aprendre molt de l’evangeli d’avui perquè sovint pensem que ser cristià vol dir complir amb uns mínims, però és tot el contrari, cal viure en el Crist plenament i això comporta una sèrie de condicions. Per avançar en aquest camí al costat de Jesús ens ajudaran tres deixebles anònims que són qüestionats per la seva forma de veure l’anunci del Regne.

26 de juny de 2016

Jesús presenta una manera de ser Messies que difereix de l’esperada pel poble d’Israel i, per tant, pels mateixos apòstols. Molts esperaven un messies triomfador i gloriós, polític i social, fins i tot, guerrer, que restauraria l’esplendor del poble d’Israel alliberant-lo de l’opressió romana. En canvi, Jesús presenta el Messies pobre i humil, que passarà pel sofriment, el rebuig i la mort: el Fill de l’home ha de patir molt, els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llie l’han de rebutjar, ha de ser mort i ressucitarà el tercer dia. Però per mitjà d’aquest camí mostrarà la seva senyoria i reialesa, perquè no acaba en la mort, sinó que comporta la resurrecció, esdevenint un esperit d’afecte i de benevolença abocat sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem. De forma que el Messies rebutjat es convertirà en el Messies contemplat: mira aquells que han traspassat, faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill.

La mateixa pregunta que Jesús va llançar als deixebles, Jesús ens la llança a nosaltres: i vosaltres qui dieu que sóc? A l’Eucaristia l’hem de llançar als fidels per fer-los reflexionar, i perquè cadascún, internament, hi pugui respondre. Hi caben tota mena de respostes, com les que feia la gent en el temps de Jesús. Així, per a uns pot ser un filàntrop, per a altres un revolucionari social, per altres una mena de líder polític. Però per a nosaltres, creients, només hi ha una resposta: “Vós sou el Messies, l’Ungit de Déu.”

19 de juny de 2016