Avui Jesús decideix encaminar-se decididament cap a Jerusalem. Alguns dels deixebles entren en un poble on descobrim la gran tensió que existeix entre samaritans i jueus. No els volen acollir perquè s’encaminen cap a Jerusalem. Sorprèn la violenta reacció de Jaume i Joan que volen que baixi foc del cel per consumir-los. Però Jesús els renya. Malauradament, darrerament hem estat testimonis de la violència a causa de la religió amb els atemptats produïts a Paris, Brusel·les, i tants altres llocs de l’Orient dels que malauradaments els mitjans de comunicació no es fan ressò.
L’anunci de la fe ha de ser sempre un anunci joiós que no coaccioni la resposta lliure dels homes. Hem de ser portadors de l’anunci de Crist, coratjosos i a la vegada pacífics, sense imposar mai res a ningú. Donar testimoni d’una vida coherent serà sens dbte el millor anunci de la nostra fe.
A continuació el Senyor ens sorprèn sobre l’exigència que comporta seguir-lo. No hi ha mitges tintes. Només podem seguir Jesucrist si estem realment convençuts de voler ser deixebles seus. Segurament hem d’aprendre molt de l’evangeli d’avui perquè sovint pensem que ser cristià vol dir complir amb uns mínims, però és tot el contrari, cal viure en el Crist plenament i això comporta una sèrie de condicions. Per avançar en aquest camí al costat de Jesús ens ajudaran tres deixebles anònims que són qüestionats per la seva forma de veure l’anunci del Regne.
26 de juny de 2016