Com ser ric als ulls de Déu

Són molts elss indicadors econòmics que assenyalen que en el nostre món el progrés va associat a una força financera cada vegada més gran i les estructures de poder progressivament estan més concentrades en uns pocs. Es posa en pràctica allò que el mateix evangeli descriu: “Tiraré a terra els meus graners i en construiré de més grans.” Però aquest fet no assegura la vida a ningú, ni a aquells que han sabut concentrar en ells aquesta força; la seva vida, com la de tots, passa, s’acaba. Té sentit? de ben segur que podem pensar que això segurament pot ser la preocupació d’uns pocs que socialment hom reconeix que han tingut èxit.

ermita Sta Rita mataro 31 jul  16

Participem d’aquesta manera de veure les coses? I aquí, sí que convé que cadascú es plantegi, en el fons, què es busca: la riquesa i el poder que li ve a l`home des de fora o la veritable riquesa de l’home que es troba en el seu interior? Què és el que veritablement ens mou? L’avaricia, la cobdicia o la generositat que fa més gran la capacitat de compartir, la capacitat de guarir? Dues actituds que són diametralment oposades. Nosaltres que ens diem creients, creients en Jesús, ens enriquim dels valors de Jesús i repartim, com Ell ens ensenya, allò que hem rebut.

 

31 de juliol de 2016

Senyor, ensenyeu-nos una pregària

Aquesta significativa petició obre l’evangeli d’aquest diumenge. Els deixebles porten temps amb Jesús. Veuen com ell es relaciona amb Déu, el seu Pare. L’han sentit dir que l’important no era l’acció sinó la contemplació, tal com vèiem a l’evangeli de diumenge passat. I ells desitgen aprendre de Jesús, de la seva manera de pregar. Descobreixen que pregar és essencial en la vida de deixebles. Per això li demanen. “Senyor, ensenyeu-nos una pregària.”

En la celebració d’aquest diumenge hauríem de transmetre que la pregària és essencial ermita Sta Rita mataro 24 juliol 16en la vida cristiana. Que els creients han de deixar espai en el seu dia per a la pregària. I que pregar és un camí pel qual es va aprenent, avançant… A vegades resulta difícil. Per a alguns, impossible. Per això també avui nosaltres li demanem, a Jesús: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària.”

La pregària és un diàleg d’amistat amb Déu. Santa Teresa la definia com “parlar d’amistat amb qui sabem que ens estima.” De manera que, la pregària, és la relació del creient amb Déu, és el mitjà pel qual ens obrim a la transcedència i no tant a nosaltres mateixos i a les coses d’aquest món.

24 de juliol de 2016

Marta i Maria

En l’evangeli d’avui llegim una actitud molt diferent en les dues germanes de  Betània, Marta i Maria, davant la visita de Jesús: Maria, asseguda als peus del Senyor, escolta la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo.ermita Sta Ria mataro 17 juliol 16

Té mèrit l’actitud de Marta, que vol que tot estigui ben disposat perquè Jesús se senti como a casa seva. Marta, sense repòs, atén Jesús. Amb tot, Jesús  lloa l’actitud de Maria que escolta. “Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor.” Resulta més important estar amb la visita que atendre-la.

Acció i pregària calen en les nostres vides, l’ora et labora de Sant Benet. Les dues dimensions són necessàries en la vida del creient: ora, perquè la fe ens duu a la contemplació; labora, perquè la fe implica compromís amb els altres. Una ens ha de dur a l’altra, i viceversa. Tanmateix és molt fàcil que l’acció obstaculitzi la contemplació, que l’activitat envaeixi el temps de pregària. I així ens dediquem a les coses de Déu sense tenir en compte el Déu de les coses. Jesús és exemplar en orar i actuar.

17 de juliol de 2016

El bon samarità

Un mestre de la Llei pregunta a Jesús: “qui són els altres?” Jesús respon al mestre de la Llei amb una paràbola, la del bon samarità. Per entendre-la cal recordar que existia una autèntica enemistat entre jueus i samaritans i precisament és un samarità qui socorre aquell home apallissat per uns lladres. No ho fan el sacerdot ni el levita que lògicament haurien d’haver estat els qui haurien d’havera ajudat aquell pobre home. Però passen de ermita Sta Rita mataro 10 juliol 16llarg, amb indiferència. Només tenen temps per a ells mateixos. El samarità no només el socorre sinó que li embena les ferides, li ofereix la seva cavalcadura i és capaç de pagar dues monedes de plata a un hostaler per a que en tingui cura. No només li ha salvat la vida, sinó que a més, se n’ha preocupat amb tots els seus mitjans disponibles. I nosaltres? Posem tots els nostres mitjans disponibles per socórrer aquell qui ens necessita?

L’evangeli ens ho deixa ben clar. Els altres són tots aquells que necessiten de la nostra ajuda i la nostra compassió. Totes aquelles persones que resten tirats i malferits al carrer sense l’atenció de ningú. Segurament coneixem moltes persones que necessiten de les nostres atencions, per les vides de les quals ningú mai no s’ha interessat, ni per les seves necessitats, ni sobretot, per les seves ferides. Jesucrist avui ens ensenyai ens convida a ser bons samaritans.

10 de juliol de 2016

72 deixebles

L’evangelista ens relata que el Senyor escull setanta-dos deixebles i els envia perquè s’avancin de dos en dos cap a cada poble. La seva missió és anunciar el Regne de Déu. Contemplem com el Senyor es fa servir d’altres persones, l’anunci del Regne de Déu no només depèn d’Ell sinó que confia en uns col·laboradors que l’ajuden. L’Església en aquest text sempre hi ha vist un anunci vocacional. I també una invitació a l’oració perquè Déu enviï moltes persones que vulguin anunciar el seu Regne des del ministeri ordenat, la vida consagrada i el compromís actiu dels laics.

ermita Sta Rita mataro 3 juliol 16

Ara bé, l’anunci del Regne de Déu no només comporta alegria i felicitat per a qui el rep. També hi és present la dificultat. Jesús adverteix a aquests setenta-dos deixebles que els envia com anyells enmig dels llops. També és un avís per a tots nosaltres. Molt sovint ens desanimem davant les dificultats de l’anunci del Regne i moltes vegades enyorem temps millors en els quals l’anunci del Regne era més fàcil aparentment. Però l’advertència de Jesús ens fa adonar que aquestes dificultats ja existien en la seva proclamació del Regne, tal com també va ser present en els primers temps de l’Església.

 

3 de juliol de 2016