Presentació a l’Havana

La Comissió de Cultura de l’Associació de veïns de l’Havana i rodalies ha organitzat una ova presentació del llibre “Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’ermita de Santa Rita de Mataró” el proper divendres dia 30 de setembre a les 20 h a la seva seu (Camí Ral, 163).

Hi sou tots convidats!

img_7871

El ric i Llàtzer

La Paraula de Déu ens mostra la seva transcendència: el que vivim aquí no ho esborra la mort, més aviat, li dóna un valor etern. Allò que és la nostra vida a la terra és signe del que viurem sempre. I la sorpresa serà: “recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i la Llàtzer mals, per`oara ell ha trobat consol i tu sofriment.”

I no va gens desencaminada, sovint rebem testimonis de persones que han anat a fer un servei a un país pobre i que quan s’acaba aquella etapa se’ls fa molt difícil adaptar-se de nou a la nostra societat que ho té tot i se sent segura de la seva felicitat. Quants n’hi ha entre nosaltres als quals no els fa falta res i no gaudeixen de res? Com deia el profeta Amós: “Així acabarà l’orguia dels vividors.”

img_7883La vida no és només el que captem amb els nostres sentits propensos a deixar-se guanyar per allò que és immediat, per apreciar allò que dóna bo de veure, sentir, tocar i escoltar.

A través de Jesús tenim accés a l’amor misericordiós de Déu que desvetlla tota una riuada de vida nova. I, com veiem en la paràbola, desperta tot un interès nou per aquells que no ho han descobert, “envia a cada meva Llàtzer per a què adverteixi els meus germans i no acabin també en aquest lloc de turments.”

25 de setembre de 2016

 

Servir a Déu, servir el diner

ermita-sta-rita-mataro-18-set-16L’administrador de l’evangeli segueix les pautes de comportament del qui és ambiciós per al seu propi profit; es descobreix que malversava els béns, ell que havia de ser un servidor del seu amo, i el seu objectiu era mirar pel seu propi benefici encara que els decisions fossin inujustes: “Ja sé què de de fer per trobar qui em vulgui a casa seva.” En aquest evangeli, hem d’entendre que l’elogi que es fa de l’administrador no ve del seu comportament ètic. Tampoc no és modèlica la seva actitud,sinó la saviesa, l’habilitat per adonar-se´n de la urgència del moment i reaccionar quan encara s’hi és a temps. És important poder explicar això i que s’entengui bé. Potser en la nostra mentalitat pensem que som amos del nostre diner i no som capaços de reconèixer que és el diner qui ens poseeix. Potser pensem que ens servim del diner, quan en realitat servim el diner, i més d’hora que tard, el diner s’erigeix en l’amo absolut que hem de servir i en l’ídol al qual hem de donar culte. Mirem com en la crisi econòmica el que ha estat important no ha estat resoldre el sofriment dels qui es veien abocats a la pobresa i fins a la indigència, sinó com mantenir les estructures del diner perquè se’ns amenaça que podem anar al col·lapse de la societat.

18 de setembre de 2016

Les Paràboles

Si observem les paràboles, i tenint molt present que tant el pastor, com la dona, com el pare, són figures de l’actitud de Déu, podem endevinar que l’ovella s’ha apartat del ramat perquè en la seva autonomia ha perdut la referència del ramat, buscant el que creia millor per ella i ha perdut el sentit de la realitat creient de la vida. La pèrdua de la moneda és quan allò que es té, i té valor, no està en el seu lloc.

ermita-sta-rita-mataro-11-set-16Què li passa al fill? vol l’herència. Li ha estat donat tot el que la saviesa i l’experiència del pare tenia. L’herència és el que t’ha estat donat, ensenyat, transmès. No és allò que un mateix ha adquirit amb el seu enginy. La fe, l’esperança, el sentit profund de la vida; s´hi podrien posar altres exemples de tot allò que ens ha arribat a nosaltres i ens ha estat transmès. Aquesta experiència de vida ha estat malbaratada perquè el fill només volia aprendre de la seva experiència, no valorava prou el que se li havia donat, i les pròpies actituds, no prou contrastades, l’han buidat de sentit, fins a caure en el buit. En la seva fam de recerca de sentit, no troba res que el faci sentir digne. La Paraula de Déu; l’espiritualitat que han deixat tants pares i mares espirituals fruit d’una experiència humil, sincera i compromesa són l’herència que hem rebut, ¿què n’hem fet?

11 de setembre de 2016

Amb Jesús la nostra vida es mou

La proposta que fa Jesús no paralitza la nostra vida, sinó que la dinamitza. Entrem en un viure que no ens deixa tranquils, conformats, indiferents davant el que passa en el nostre món. I a la vegada no aïllats, sinó ben al contrari, ficats de ple en el món, compartint amb les persones i fent-hi present aquest tresor que és el nostre seguir Jesús.

Ens pots ser referencial el que viuen aquells que, deixant el propi país, es decideixen a ermita Sta Rita mataro 4 set 16anar a viure a un lloc empobrit, i ho fan seguint Jesús. La seva vida queda transformada, disposats a rebre l’impacte d’un viure que obre unes referències que remouen i il·luminen.

La proposta de Jesús no és exclusiva per a religiosos i religioses, preveres, missioners i missioneres, sinó per a tot aquell qui la vulgui seguir, ja que del que es tracta no és de que es munti la pròpia vida, sinó de trobar el gust de la vida. No es tracta d’arribar a la meta i tenir-ho tot clar, sinó d’acceptar endinsar-se en la vida i, amb Jesús, deixar que aquesta el sorprengui. Podríem dir que la vida és la que tenim, però la intensitat en la dóna Jesús.

4 de setembre de 2016

Convidats al banquet

A l’Evangeli, la humilitat se situa en saber que el lloc el decideix qui et convida. No ets tu qui decideixes on seus, ni qui pot creure’s que ha fet mèrits per ocupar aquest o aquell altre lloc. La paràbola que explica Jesús transcorre no en un àpat corrent com ens descriu l’Evangeli sinó que hi ha un accent especial: és un banquet de noces. No és doncs, un banquet qualsevol, sinó allà on s’ha de celebrar una veritable comunió d’amor. Per tant, ens estem situant en l’àmbit de l’Església. I és des d’aquesta perspectiva que podem dir que és Jesús qui concedeix el “mèrit” de seure en un lloc o en un altre. Els creients podem donar gràcies perquè hi hem estat convidats. Però també sabem molt bé que la condició humana, sense el conreu de la virtut de la humilitat, topa amb aquest afany que tenim sovint de guanyar mèrits o reconeixements davant de l’altre. Si som convidats a l’àpat de Jesús és per la seva generositat i misericòrdia, no perquè nosaltres hàgim fet res especial. Mai  no podríem fer prou “mèrits” per estar a l’alçada de Jesús.

ermita Sta Rita mataro 28 agost 16A l’Evangeli no se’ns explica qui passa al davant, ens parla dels honorables, potser caldria preguntar-nos qui són aquests honorables. No crec que honorable es refereixi al que entenem en el món actual: el qui despunta. L’honorable per Jesús és aquell que es fa digne de ser honorat, hom qui pot veure el rostre de Déu.

 

 

28 d’agost de 2016