Avui és diumenge

És el dia en què la comunitat cristiana es reuneix a casa seva, que és també la del Senyor. Sabem que Crist és el veritable temple on hem de trobar-nos amb el Déu de la misericòrdia, però això no ens ha de portar a prescindir de les nostres esglésies, la finalitat de les quals és convertir-se en espais de reunió, de trobada, d’oració, de Paraula, de presència sacramental, llocs on buscar la trobada definitva, més enllà del temps i l’espai. El Papa parla molt sovint de la necessitat de mantenir obertes les portes de les esglésies.

El Papa Francesc ens recorda que “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare” i ermita-sta-rita-mataro-30-oct-16que “sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia… Misericòrdia és l’acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre.” On podem trobar-nos amb  Crist, rostre de misericòrdia? On podem tenir una experiència similar a la de Zaqueu? En la recta final d’aquest Any Jubilar, hem de fer un últim esforç per ajudar els fidels a adonar-se de la multiforme presència del Crist en la celebració de l’Església.

El diumenge és el primer dels signes que ens parla de la presència del Ressuscitat enmig dels seus. També l’assemblea que es reuneix per celebrar la fe.

30 d’octubre de 2016

El Domund

Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial de les Missions recordant que, tal com va afirmar el Papa Pau VI, “L’Església existeix per evangelitzar”. Per la seva pròpia naturalesa, l’Església està destinada a tot l’home i a tots els homes.

fullsizerenderEn la segona lectura d’avui, escoltem el testimoni de Sant Pau que, veient propera la seva mort, fa un balanç de la seva acció evangelitzadora i missionera. L’apòstol se sent molt feliç perquè ha pogut col·laborar amb Déu en el seu projecte salvífic. L’adversitat, les dificultats, les contrarietats, mai han aconseguit disuadir-lo que havia de combatre sense defallir fins al final, fins a arribar a la meta, mantenint la seva fe i la confiança en l’amor misericordiós de Déu, que ha estat el seu suport en tot moment. En aquesta Jornada del Domund, els congregats a sentir la Paraula de Déu i a partir el Pa de la Vida, hem de sentir-nos interpel·lats per l’exemple de Sant Pau i assumir la nostra quota de responsabilitat en la missió evangelitzadora que l’Església va rebre del Ressuscitat.

Afirma el Papa: ” Si cada un de nosaltres no se sent necessitat de la misericòrdia de Déu, si no se sent pecador, és millor que no vagi a missa. Nosaltres anem a missa perquè som pecadors i volem rebre el perdó de Déu, participar en la redempció de Jesús, en el seu perdó.

23 d’octubre de 2016

Com hem de pregar?

Si ens plantegem la pregunta, de seguida ens ve al cap la pregària del Senyor, aquest gran tresor que ens hem anat comunicant els cristians a través dels segles, que ens uneix i ens enriqueix arreu del món, en les diverses llengües, l’oració del Parenostre.

Aquí se’ns parla d’actitud. Lluc potser és l’evangelista que dedica més atenció a la pregària. En la paràbola que hem escoltat avui veiem com una viuda, una de les persones parenostreque a l’Escriptura trobem més necessitades de compasió juntament amb l’orfe i l’immigrant, aconsegueix ser escoltada i que se li faci justícia, gràcies a la seva insistència. Així l’accent avui no està posat en la “manera” en què preguem, sinó en que la nostra pregària sigui insistent, perseverant, que no la defallim.

Segur que també us ha ressonat aquesta última frase de Jesús a l’evangeli. Aquesta pregunta sobre la fe que el Fill de l’home trobarà en el seu retorn a la terra. És una pregunta que queda a l’aire, però que accentua l’íntima relació que existeix entre la pregària i la fe.

16 d’octubre de 2016

Lloança i agraïment

En certes ocasions, els cristians que ens reunim cada vuit dies per a celebrar la fe, estem acusats de no ser millors que els allunyats de les pràctiques religioses. No ens ha de preocupar en excés aquesta crítica, ja que les lectures d’avui ens descobreixen que, efectivament, els congregats per l’Eucaristia no constituim una elit de perfectes. Tot el contrari, ens considerem necessitats de Crist, de la seva força guaridora i purificadora, i implorem com els leprosos, manifestem la nostra confiança en ell, ens obrim al seu influx, al seu actuar. Anem a trobar-lo, dirigim la nostra vida cap a Ell, i ens disposem a rebre la seva mirada compassiva i misericordiosa. La celebració del diumenge no és per als perfectes, els autosuficients, els orgullosos, sinó per als pecadors, per als pobres, per als que necessitem Déu. Hem d’ajudar als fidels a percebre la seva pròpia indigència i debilitat no com a un obstacle, sinó com a oporutnitat perquè la participació de la Eucaristia sigui veritablement fructuosa.

Naaman experimenta en primera persona la gratuitat i magnanimitat del Déu dels jueus, que, en curar-lo, també l’allibera de la situació d’exclusió i marginació a què estaven sotmesos.

 

9 d’octubre de 2016

Fins quan, Senyor?

La primera lectura d’aquest diumenge posa de manifest l’escàndol del silenci de Déu ermita-sta-rita-mataro-2-oct-16davana el sofriment dels justos. Moltes vegades, les lectures ens presenten l’alegria del miracle, de la manifestació de Déu poderós, per alliberar de la malaltia, de la persecució, fins i tot de la mort. I el fet que en tantes ocasions el Senyor hagi revelat la seva omnipotència fa més profunda la duresa de la pregunta: per què el mal? I encara més: per què Déu permet el patiment dels innocents?

Aquest estiu molts joves han tingut l’oportunitat de participar en les Jornades Mundials de la Joventut a Polònia. I molts han aprofitat per poder visitar algun dels molts camps de concentració que encara queden com a record de fins on pot arribar la crueltat i la inhumanitat de la persona. Una experiència sens dubte colpidora. Encara arrela en nosaltres d’alguna manera una teologia de la retribució. Déu no pot restar indiferent ni desentendre’s de la història humana, en el moment oportú intervé per fer justicia: els injustos rebran les conseqüències de la seva maldat i aquells que es mantinguin fidels a Déu seran alliberats finalment dels seus sofriments. Mentre arriba aquest moment es fa llarga l’espera.

2 d’octubre de 2016