Diumenge 1r d’advent

Avui, Jesús ens convoca en aquesta església per començar amb ell un camí. Avui comencem el temps d’advent, celebrem que ell ve constantment a les nostres vides. Ell ve a nosaltres, i nosaltres, amb el cor ben obert, preparem la seva vinguda plens de goig i d’esperança.

Però també comencem un nou Any litúrgic, en què anirem caminant seguint els seus passos. Per això, hem entronitzat el leccionari del cicle A, que correspon a aquest any cristià. Per tant, és l’evangeli segons sant Mateu. Per tal que la Paraula de Déu tingui el relleu i el valor que li escauen en la nostra vida cristiana.

Com que aquest any el dia de Nadal s’escau en diumenge, i si tenim present que el temps d’advent comprén els quatre diumenges anteriors, estem començant el temps d’advent més llarg possible; és un temps que té unitat perquè té un objectiu molt clar i definit. Que es noti també que comencem un nou any litúrgic.

Tinguem present que el diumenge passat, festa de Crist Rei, es tancava l’Any Sant de la Misericòrdia i sobretot, enllacem bé el fet que, si s’ha celebrat, és perquè la misericòrdia quedi ben impregnada en tot el que fem i en tot el que som.

També haurem d’explicar que canviem de cicle de lectures i que aquest any l’evangelista serà Mateu. No cal presentar-lo ara del tot, ja hi serem a temps quan en fem la lectura de manera contínua. Al costat d’això serà bo recordar que hi ha uns personatges que ens acompanyaran com cada any durant el temps d’advent: Maria, Josep, Joan Baptista… i al costat d’ells una preferència pel profeta Isaies, que ocuparà les primeres lectures de cada diumenge.

sta-rita-mataro-advent-1r-montse-lopez-figueroa

1r diumenge d’advent. Ermita de Santa Rita, Mataró. Foto: Montse López Figueroa

27 de novembre de 2016

Jesús

En el relat de la passió els evangelis volen posar en relleu la condició reial de Jesús que, paradoxalment, no es manifesta a través del poder polític ni militar, com molts esperaven sinó a la creu: moment del seu màxim abaixament, i de donació de la pròpia vida.

A casa nostra ho trobem expressat en la multitud de “majestats” amb les quals el poble cristià ha volgut manifestar la seva fe: la creu no com a instrument de tortura i de mort, sinó com a signe de fins on arriba l’amor de Déu per nosaltres.

En el cas de l’evangeli de Lluc, la reialesa de Jesús esdevé, a més de motiu de burla per a els autoritats jueves, per als soldats romans i fins i tot, és motiu de menyspreu per a un d’aquells crucificats que comparteix amb ell la seva sort. El que tots aquests personatges posen en dubte és la capacitat salvador de la seva mort en creu.

I és precisament en aquest aspecte on sembla que rau el nucli d’aquesta celebració d’avui. No tindria sentit recrear-nos en una mort tan ignominiosa, en un moment tant escandalós, si no fos pel caràcter salvador de la seva entrega. La creu com a segell de la nostra salvació.

Hem d’agrair a Déu Pare l’acció alliberadora que ha dut a terme.

sta-rita-mataro-montse-lopez-figueroa-nov-16

20 de novembre de 2016

Avui és diumenge

Els Pares de l’Església anomenaven el diumenge “el vuitè dia”, és a dir, el dia que està més enllà del setè. Per comprendre el seu significat hem de recordar el relat del primer capítol del Génesi: Déu va crear tot el que existia durant una setmana. Els set dies de la setmana, per tant, volen ser l’expressió d’allò creat, aquest món finit, aquesta vida caduca, allò temporal. En contraposició, el vuitè dia es referia a allò etern, a la superació del creat, d’aquest món i d’aquesta vida limitada, passatgera. El diumenge és, per tant, una espècie d’avanç del cel. És participació de la Pasqua final, d’aquell gran Diumenge en el qual la creació sencera estarà convidada a entrar a la presència de Déu. Parafrasejant el prefaci X per als diumenges de durant l’any, podríem dir que, diumenge rere diumenge, la família de Déu es reuneix per escoltar la Paraula i celebrar el memorial del Senyor ressuscitat, mentre espera el diumenge sense posta.

El profeta Malaquies ens anuncia el futur escatològic, el dia de l’arribada del Senyor. Aquell dia serà com un judici sobre el món i sobre cada un dels homes. En aquest procés, Déu, en el seu amor infinit, destruirà el mal, suprimirà definitivament tot allò que despulli l’ésser humà de la seva dignitat de fill de Déu, criatura feta a imatge seva.

ermita-sta-rita-mataro-13-nov-16

Santa Rita. Foto: Montse López Figueroa

13 de novembre de 2016

Déu de vius

Al llarg de l’evangeli trobem diverses controvèrsies de Jesús. Aquesta vegada apareixen els saduceus, que es caracteritzen, tal com el mateix fragment fa notar, pel fet que, seguint la visió més tradicional del poble d’Israel, no creien en la resurreció dels morts.

És per això que li presenten un cas improbable, però no impossible, ja que el poble d’Israel també practicava l’anomenada “llei del levirat”: quan un home moria sense fills, el seu germà es casava amb la vídua per donar descendència al germà difunt.

Jesús posa en relleu la novetat de la vida del ressuscitat: no podem quedar-nos amb una mirada simplista! L’argument és que el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu que també a nosaltres ens ha donat a conèixer aquells que han estat els nostres pares en la fe i ens l’han apropat, és Déu de vius i no de morts.

No saber com es dóna aquesta realitat de la resurrecció dels morts no vol dir que no puguem dir res. El fragment que hem escoltat dirigit als cristians de Tessalònica ens demana també a nosaltres d’encomanar en la nostra pregària la tasca dels missioners, sense oblidar que tots, en el nostres dia a dia, som cridats a ser missioners, a evangelitzar.

ermita-sta-rita-mataro-6-nov-16

6 de novembre de 2016

Tots Sants

Aquest primer dia de novembre ens porta cada any una festa plena de goig. Avui recordem tants germans nostres, de tots els temps i llocs, que han volgut seguir en aquest món el camí de Jesucrist i ara viuen amb ell per sempre al cel.

Avui, en aquesta diada de Tots Sants, sentim l’alegria de pertànyer a aquesta gran família dels fills de Déu, i refermem el desig i la voluntat de viure molt units a Jesucrist, perquè ell ens porti cap al seu Regne etern, cap al seu Regne de llum, de vida i de pau.

¿I què vol dir sants per a nosaltres, aquí i ara? No és casualitat que l’evangeli que ens il·lumina aquesta celebració sigui el de les benaurances. Vol ser una síntesi de la proclamació evangèlica de Jesús, que és i ha de ser una Bona Notícia.

Bona Notícia per als pobres, per als que sofreixen, per als necessitats… que tenen un lloc preferent en l’alegria del Regne de Déu. Com a cristians hem de mirar d’actuar en conseqüència. Però Bona Notícia també per a nosaltres, que a vegades perdem pau, alegria… i el somriure! Per “problemes” que no són tan importants. No oblidem allò que diuen: “un sant trist és un trist sant”. Que la nostra vida sigui reflex i encomani l’alegria i la felicitat que venen de Déu.

1 de novembre de 2016