En el relat de la passió els evangelis volen posar en relleu la condició reial de Jesús que, paradoxalment, no es manifesta a través del poder polític ni militar, com molts esperaven sinó a la creu: moment del seu màxim abaixament, i de donació de la pròpia vida.

A casa nostra ho trobem expressat en la multitud de “majestats” amb les quals el poble cristià ha volgut manifestar la seva fe: la creu no com a instrument de tortura i de mort, sinó com a signe de fins on arriba l’amor de Déu per nosaltres.

En el cas de l’evangeli de Lluc, la reialesa de Jesús esdevé, a més de motiu de burla per a els autoritats jueves, per als soldats romans i fins i tot, és motiu de menyspreu per a un d’aquells crucificats que comparteix amb ell la seva sort. El que tots aquests personatges posen en dubte és la capacitat salvador de la seva mort en creu.

I és precisament en aquest aspecte on sembla que rau el nucli d’aquesta celebració d’avui. No tindria sentit recrear-nos en una mort tan ignominiosa, en un moment tant escandalós, si no fos pel caràcter salvador de la seva entrega. La creu com a segell de la nostra salvació.

Hem d’agrair a Déu Pare l’acció alliberadora que ha dut a terme.

20 de novembre de 2016

Els Pares de l’Església anomenaven el diumenge “el vuitè dia”, és a dir, el dia que està més enllà del setè. Per comprendre el seu significat hem de recordar el relat del primer capítol del Génesi: Déu va crear tot el que existia durant una setmana. Els set dies de la setmana, per tant, volen ser l’expressió d’allò creat, aquest món finit, aquesta vida caduca, allò temporal. En contraposició, el vuitè dia es referia a allò etern, a la superació del creat, d’aquest món i d’aquesta vida limitada, passatgera. El diumenge és, per tant, una espècie d’avanç del cel. És participació de la Pasqua final, d’aquell gran Diumenge en el qual la creació sencera estarà convidada a entrar a la presència de Déu. Parafrasejant el prefaci X per als diumenges de durant l’any, podríem dir que, diumenge rere diumenge, la família de Déu es reuneix per escoltar la Paraula i celebrar el memorial del Senyor ressuscitat, mentre espera el diumenge sense posta.

El profeta Malaquies ens anuncia el futur escatològic, el dia de l’arribada del Senyor. Aquell dia serà com un judici sobre el món i sobre cada un dels homes. En aquest procés, Déu, en el seu amor infinit, destruirà el mal, suprimirà definitivament tot allò que despulli l’ésser humà de la seva dignitat de fill de Déu, criatura feta a imatge seva.

Santa Rita. Foto: Montse López Figueroa

13 de novembre de 2016