Jesús vingué a perfeccionar la llei

Continuem avui la proclamació de l’evangeli del Sermó de la muntanya. Jesús va dibuixant el retrat, la identitat de l’autèntic deixeble, i ofereix una série d’ensenyaments. Comença afirmant que ha vingut per perfeccionar la llei. Recorda l’Antic Testament quan diu: “ja sabeu que està manat”, i afegeix: “doncs jo us dic”.

Jesús, des del començament del seu ministeri, exposa amb claredat la seva doctrina i deixa llibertat d’elecció. Posa davant dels nostres ulls dos camins: el foc o l’aigua, la vida o la mort, el bé o el mal. Som lliures d’escollir-ne un. Quin camí preferim? Avui les lectures ens proposen una reflexió i un examen de les nostres actituds.

En el món existeixen el bé i el mal. Si Déu ho veu tot i és totpoderós, per què el mal? La resposta presenta dificultats per estar relacionada amb la llibertat humana. L’home introduí en el món el mal, i té la capacitat de discernir entre el bé i el mal. La resposta no és un una argumentació filosòfica o una ideologia, es fonamenta en la fe i en la relació personal i confiada en el Déu de l’Aliança. Un exemple, el cas de Job. Home de fe i fidel sempre a Déu tot i els esdeveniments difícils de la seva vida. Conversa amb els seus amics i reforça la seva confiança en Déu malgrat els mals que pateix.

12 de febrer de 2017

Sal de la terra i llum del món

Les imatges “sal de la terra” i “llum del món” evoquen la missió de Jesús ressuscitat a la seva Església: “aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus”. Sabem que l’Església realitza la seva missió evangelitzadora per la paraula i el testimoniatge. El text del sermó de la muntanya posa un accent fort en el testimoniatge de la vida viscuda. És per la fidelitat i senzillesa de l’amor viscut com el camí de la llum es va obrint pas entre els qui tenen el cor obert a la veritat.

La sal dona gust als aliments i els preserva de la corrupció. Un llum no serveix per estar apagat o amagat sinó per fer llum i il·luminar des d’un lloc alt. Els deixebles que viuen segons les Benaurances, que són senzills, despresos, generosos, que posen pau, que busquen la justícia, no només viuen ells la vida del Regne de Déu sinó que influeixen positivament en els altres. Són com la sal i la llum. Amb el seu comportament i les seves paraules, “donen gust” a la vida, la fan amable al seu voltant, li donen el sabor de l’amistat, del servei, de la pau, de l’alegria, de la veritable “saviesa”. I ells també són “llum” enmig de la foscor. És a dir, fan resplendir el servei i no l’egoisme, el perdó i no la venjança, la pau i no la confrontació i el conflicte, la justícia i no la inhumanitat, la confiança en el Pare i no la desesperació o el pessimisme.

5 de febrer de 2017