4rt diumenge de Quaresma. El cec de naixement

La guarició del cec de naixement se’ns ofereix com una catequesi amb la qual ens endinsem en el misteri de Crist, llum del món, i en el misteri del baptisme cristià, en què els catecúmens són il·luminats per Crist i, amb Ell-Pasqua, passem de la condició d’esclaus a la llibertat de fills de Déu.

Es tracta d’una catequesi sobre Crist -qui és Jesús de Natzaret?-,  que és, alhora, una catequesi sagramental -què passa en la celebració dels sagraments pasquals?-.

La guarició de la ceguesa no ens és presentada com un miracle del qual un cec n’és el beneficiari, sinó com un signe que es dona al cec perquè arribi a veure en Jesús de Natzaret l’enviat de Déu: la guarició de la ceguesa és un signe per a que el cec cregui!

La incapacitat d’aquell home per veure la llum del dia representa la incapacitat de tot home per veure la llum de Déu que és Crist. Jesús: tots som aquell cec! Les diferències entre uns i altres no les estableix la ceguesa patida sinó la consciència que se’n té, ja que uns saben i reconeixen que no hi veuen, mentre que altres, tot i ser cecs, diuen que hi veuen.

 

 

26 de març de 2017

3r Diumenge de Quaresma: Jesús i la samaritana

L’aigua s’identifica amb l’Esperit Sant que fa néixer en la samaritana el do de la fe. En el diàleg que Jesús estableix amb ella, l’evangelista Sant Joan resumeix tot el missatge cristià. Quan l’horitzó vital d’aquella dona s’esgota en el lloc on sovint pouava l’aigua necessària per a subsistir, Jesús irromp anunciant-li una aigua que brolla d’una font de vida eterna. Una de les respostes que conté el ritual del baptisme i, que els pares que porten a batejar al seu nadó poden emprar davant la pregunta: “Què demaneu a l’Església de Déu per al vostre fill o filla?” és “”la vida eterna”, que equival a demanar el do de la fe.

I per a nosaltres, per als qui ja hem rebut el baptisme, l’evangeli d’avui ens recorda el misteri de gràcia en què ja hem participat, el do que Déu ens ha fet, la font de vida que duem dins de nosaltres mateixos.

19 de març de 2017

2n Diumenge de Quaresma: la Transfiguració

El manament de Déu d’escoltar el seu Fill estimat ens és revelat per la veu que se sent des del núvol en el passatge evangèlic de la transfiguració, la proclamació del qual és comú en els tres cicles de l’any litúrgic, segons les distintes versions sinòptiques. Enguany, correspon a l’evangeli de Mateu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en el qual m’he complagut: escolteu-lo.” Escoltar la veu de Jesús esdevé l’aliment espiritual necessari per poder participar a la taula eucarística.

L’oració col·lectiva ens convida a no defugir l’obligació de l’escolta atenta i serena de la Paraula que avui s’adreça als nostres cors perquè, purificats interiorment, és a dir, elevats més enllà de les pròpies seguretats humanes, puguem fruir de la contemplació de la glòria de Déu manifestada en el seu Fill estimat. L’itinerari de la vida cristiana és sostingut sempre per la gràcia de Déu i no tant per la fragilitat de les nostres forces. No són les nostres obres les que ens fan mereixedors de la vida eterna, tal com explica l’Apòstol al seu deixeble Timoteu, ans per la decisió i per la gràcia que Déu ens “havia concedit per Jesucrist abans del segles”. La llum de la vida i de la immortalitat són reflectides a través del rostre del Senyor, que es transfigura davant els seus.

12 de març de 2017

1r Diumenge de Quaresma

Jesús és temptat.

L’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs. S’estava entre els animals ferèstecs i els àngels el servien.

Després que Joan fou empressonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: “S’ha acomplert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.”

1r Diumenge de Quaresma. Foto: Montse López Figueroa.

 

5 de març de 2017