No tingueu por

‘No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima.’ Mateu 10, 26-33.

 

Foto: Montse López Figueroa

25 de juny de 2017

Corpus Christi

El Cos i la Sang de Crist. Corpus Christi: aquestes dues paraules llatines, que tant han calat en l’imaginari del poble cristià, ens parlen admirablement del sentit d’aquesta solemnitat eucarística.

No cal recórrer a savies explicacions. El sagrament és el “Corpus”, la humanitat de Crist, la “carn” del Verb que se’ns ofereix com a aliment. Poc sentit tindria, doncs, una litúrgia procesional amb tota la seva vistositat, que no dugués a participar en la mesa eucarística “menjant” el Cos de Crist. Per a què treure’l del sagrari, posar-lo a la custodia, exposar-lo a la veneració dels fidels i després, tornar-lo a reservar sense que aquests l’hagin “incorporat”, fent-lo carn de la seva carn i vida de la seva vida? El Crist de la custodia no és com el Déu amagat i misteriós del Sinaí, que apareix i desapareix entre núvols d’encens. És, per al contrari, el “Fill de l’home”, el Servent sacrificat que, amb la humanitat humil, trepitja els nostres carrers i s’acosta a cada un dient-nos: Menja’m. Vull ser la teva vida.

18 de juny de 2017

La Santíssima Trinitat

I això de ser u i tres? Som creats a imatge de Déu, oi? Fixem-nos en la familia: pare, mare i fills tenen la mateixa naturalesa humana però cadascun amb la seva pròpia personalitat. Doncs així, el Pare i el Fill i l’Esperit Sant són un sol i únic Déu i cadascun amb la seva personalitat pròpia. Una comunitat d’amor que es desborda en l’univers creat.

Foto: Montse López Figueroa

Diumenge de Pentecosta

Avui fem el cim, bo i coronant la cinquantena pasqual. Pasqua i Pentecosta són una herència que ens ve de la tradició jueva. Pasqua rememorava el pas de l’esclavatge d’Egipte i la llibertat de la terra promesa. Pentecosta celebrava les primícies i la collita i, més endavant, l’aliança entre Déu i el poble a la muntanya del Sinaí. Per a nosaltres, Pasqua rememora el pas de Jesús d’aquest món al Pare, i Pentecosta celebra el do de l’Esperit a la comunitat primitiva naixent. Diu el prefaci de la festa: “… Vós, per donar al misteri pasqual la seva plenitud, enviàreu avui l’Esperit Sant…”

És un treball bonic de fer amb els qui, joves o adults, es preparen per a rebre el sagrament de la confirmació: descobrir a poc a poc el simbolisme de les manifestacions de l’Esperit sobre la comunitat apostòlica reunida a Jerusalem, al voltant de Maria, la mare de Jesús. Els Fets dels Apòstols ens parlen d’un so com d’una ventada impetuosa que “omplí tota la casa on es trobaven asseguts”. És la vinguda de l’Esperit Sant. És curiós que en llengua hebrea la mateixa paraula que vol dir “esperit”, també vol dir “vent” o “alenada”. L’alé de l’Esperit empeny aquella comunitat a obrir portes, a foragitar la por, a posar-se dempeus.

Diumenge de Pentecosta a l’ermita de santa Rita de Mataró. Foto: Montse López Figueroa.

4 de juny de 2017