Obrir les portes

“Sortós tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.”
Que sant Pere des del cel ens ajudi a remenar bé les claus del Regne de la terra.

Sagrari. Foto: Montse López Figueroa

27 d’agost de 2017

Jesús ens sosté quan la fe s’esllangueix

Jesús ens acompanya sempre, però especialment quan la fe decau i s’empetiteix, perquè sap el sofriment que ens ocasiona la seva carència.

Jesús queda esbalaït i meravellat de la fe de la dona cananea. I en la fe d’aquesta dona hi sent la crida del Pare a actuar. És veritat: no ha arribat l’hora de dirigir-se als pagans. Però ja en pot donar un primer tast. I aquest tast és arrencat per la fe insistent de la dona.

En situacions límits, quan semabla que el silenci de Déu és impenetrable, no ens cansem de clamar i de resar i de demanar… baldament el cansin els nostres crits. Eixamplant la nostra gana i el nostre desig, ens obrim a l’acció misericordiosa de Déu.

20 d’agost de 2017

 

L’Assumpció és la Pasqua de Maria

“En aquesta solemnitat de l’Assumpció de la Verge contemplem el trànsit de Maria d’aquest món al Paradís; podríem dir que celebrem la seva Pasqua.
Aquesta solemnitat és una invitació, per tant a lloar Déu i mirar vers la grandesa de la Santíssima Verge, perquè qui és Déu ho coneixem en el rostre dels seus elegits.

Maria, totalment unida a Déu, té un cor tan gran que tota la Creació pot entrar en aquest cor. No caminem en el buit, sinó que som esperats. Déu ens espera i trobe, anant a l’altre món, la bondat de la Mare, trobem els nostres, trobem l’amor etern. Déu ens espera: aquesta és la nostra alegria i la gran esperança d’aquesta festa. Maria ens visita i és el goig de la nostra vida, i el goig és esperança.”

Benet XVI

Mare de Déu de Montserrat situada a l’interior de l’ermita de santa Rita de Mataró. Foto: Montse López Figueroa.

15 d’agost de 2017

No tinguem por. És Ell!

Quan tot sembla perdut, Jesús se’ls fa present: no tingueu por, Jo sóc. El
Jo Sóc‘ és el ressò del nom diví, el nom inefable. És el nom que expressa la identitat profunda de Jesús. Com a Senyor domina els elements, infon pau i confiança amb la seva presència. Allarga la mà a Pere que crida de por quan sent que s’enfonsa. Pere no té por perquè s’enfonsa. S’enfonsa perquè té por. També nosaltres ens sentim sols lluitant contra els elements i patint el silenci de Déu. Confiança. Jesús ens és sempre present -és Emmanuel, Déu amb nosaltres-, no només quan el vent bufa a favor sinó també quan bufa en contra. No tinguem por. És Ell!

Foto: Montse López Figueora.

13 d’agost de 2017

La Transfiguració del Senyor

Jesús puja al Tabor. Des del cim veu més bé el camí recorregut i el que ha de récorrer. Prega. Moisès i Elies conversen amb ell. Moisès sap prou bé què és anar durant anys pel desert, amb fam, set i calor. De tant en tant un generós raig d’aigua i el mannà de cada dia. Temptació de mirar enrere, por pel futur, un present insuportable. Elies, el profeta de foc, descobreix a l’Horeb que Déu actua amb la suavitat d’un ventijol. Dejunant, pregant i conversant amb Moisès i Elies, Jesús sap que va pel bon camí: el camí de la bondat, de la misericòrdia, de la humanitat.

Ara ve l’aprovació del Pare: aquest és el meu Fill, el meu Estimat, n’estic molt cofoi. Escolteu-lo! Sigueu com ell: apreneu a seguir cada moment el camí de l’amor, de la generositat, de la solidaritat. No he vingut a ser servit sinó a servir bo i donant la vida.

Pere, Joan i Jaume es troben amb Jesús tot sol. Moisès i Elies, la Llei i els Profetes, porten a Jeús. Un cop l’hem trobat, ja en tenim prou. Podem deixar el repòs d eles tres cabanes i continuar el camí fins a la fi.