Jesucrist, Rei de tot el món

“Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu. Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.”

N’hi ha que han viscut al marge de la fe o de la pràctica cristiana i ara s’adonen que han passat la vida units a Jesús perquè el servien en els germans necessitats.
I persones de grans idees i desigs sublims es veuran rebutjats perquè eren mesells davant el sofriment humà.

L’adhesió que Jesús espera no és ls dels llavis, sinó l’acció concreta de solidaritat envers els necessitats.

I quina mena de rei tenim els cristians, oi? Però ens marca el camí reial per transformar la nostra societat: servir, no pas ser servit; donant vida.Perquè al captard de la vida ens examinaran de l’amor.

Festa de Crist Rei.

Foto: Montse López Figueroa

26 de novembre de 2017

Passar comptes

Avui Jesús fa una crida a la responsabilitat. Ell, que ha encarregat la continuïtat d ela seva missió als cristians segons la capacitat de cadascú, un dia passarà comptes. Com que no sabem com ni quan ni on els passarà, hem d’estar sempre a punt per respondre. Hi ha tres actituds:
* La feina fen feta: cal fer la feina ben feta  i amb gran amor. Estar a punt per quan arribi el Senyor.
*Vigilància i atenció: com que els canvis són sobtats, no s’hi val a badar. Si vivim a plena llum i mantenim fluida la relació amb Déu, amb els altres i amb les coses, no hem de tenir por de res.
*Arriscar-se: contra la tendència a la comoditat, contra el conformisme, cal arriscar-se.

Jesús ens invita a revisar la nostra fe. N’hi ha que als 90 anys encara van vestits de comunió. No han evolucionat gens. En canvi n’hi ha molts, moltíssims, que tenen una fe adulta, educada, evolucionada, capaç de respondre als reptes nous que la vida d’ara ens proposa a cada pas. És això el que el Senyor espera de nosaltres.

“Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins.”

19 de novembre de 2017

L’espòs és aquí, sortiu a rebre’l!

L’Evangeli de sant Mateu d’avui ens parla de dos grups de noies que esperen a l’espòs. Les noies representen dues actituds oposades davant el Regne de Déu i la seva realització plena amb la vinguda del Crist: una de vigilància i compromís actiu i l’altra de despreocupació.
Sant Mateu ens ve a dir que l’important és tenir oli a la llàntia, tenir-la plena d’amor. Viure estimant de cor, de veritat. Acomplir el gran manament d’estimar a Déu i el proïsme.

12 de novembre de 2017

Coherència entre fe i vida

Podem fer de pares, mestres, de guies, però sabent que de Mestre només n’hi ha un: “tots sou germans”. I de Pare només n’hi ha un, el del cel. I de guia només n’hi ha un: el Crist o Messies, que es posà al capdavant de la comunitat no per ser adorat o servit, sinó per servir, rentant els peus, donant la vida pels germans. És Jesús qui marca el camí de la grandesa: veritat, coherència i humilitat. “Sí quan és sí, no quan és no”, sense dependre del que és políticament correcte.

Foto: Montse López Figueroa

5 de novembre de 2017