Diumenge II de Quaresma: la transfiguració del Senyor

Abraham creu de bona fe que Déu li demana la mort del seu fill, però Déu li aclareix que no és això el que ell vol, sinó més aviat al revés. Déu dona vida i vol que Abraham sigui cap d’un poble de gent fidel a aquesta vida. I el sacrifici de Jesucrist serà, de fet, el moment culminant de la fidelitat a aquesta vida.

Jesús dedica tota la seva existència a donar vida, amor, solidaritat, i si ha d’arribar fins a la mort, no és pas perquè vulgui la mort o perquè li hagi manat que mori, sinó perquè no es vol fer enrera d’aquest projecte vital; són aquells a qui fa nossa aquest projecte vital seu, els qui el mataran.

Jesús demanava conversió, que vol dir també que ens cal aprendre a discernir els signes del temps a cada tombant de camí.

En el camí quaresmal no hi haurem de perdre la calma, ni el bon humor, però si que, si ens transfiguréssim per dins, els altres en podrien sortir beneficiats.

25 de febrer de 2018

Diumenge I de Quaresma: cercar l’harmonia

Al baptisme el Pare el declarà fill seu i l’Esperit l’ungí per a una missió.

Jesús necessita un temps per acomodar-se al canvi. L’Esperit l’empeny al desert on es troba al paradís. Harmonia amb el Pare, harmonia amb la natura, harmonia amb ell mateix. Experimenta la providència del Pare però també les temptacions del maligne.
Quan Jesús està a punt, es posa a proclamar la bona nova de Déu, l’evangeli. No pas pel camí fàcil dels somiatruites sinó de la persona que toca de peus a terra perquè sap que la terra que trepitgem amb amor és l’únic camí que ens mena fins la vida plena de Déu.

Potser podríem dedicar el temps de Quaresma a refer l’harmonia paradisíaca: el somni de Déu. Jesús proposa l’almoina: la bona relació amb els germans. La pregària: fluïdesa de la nostra relació amb Déu. El dejuni: respectar la natura, fer-ne un ús ecològic. Servir-nos de les coses, no fer-nos-en esclaus.

18 de febrer de 2018

Si vols, em pots purificar

El leprós de l’evangeli, bandejant la legalitat, gosa atansar-se a Jesús. Sap que és bo i se’n compadirà. Quina pregària més bonica! “Si vols, em pots purificar.”

Jesús no se l’espera aquesta. El cor se li en va… la llei podrà dir el que vulgui… Però el malalt també és fill de Déu i necessita un manyac seu. “És clar que ho vull: queda pur.”

Tocant el leprós Jesús quedava inhabilitat per al culte i no podia entrar en cap lloc poblat. I declarar pur o impur un leprós competia només els sacerdots. Cap laic, per molt profeta que fos, no hi estava autoritzat. Jesús accepta les conseqüències del que fa.

Ens ensenya a fer de la nostra vida una lloança a Déu, a relacionar-nos amb els altres amb respecte, flexibilitat i fermesa alhora, ajudant a tothom a realitzar-se humanament com a deixebles i seguidors de Crist… Identificant-nos amb ell fins dir amb l’audàcia de sant Pau: “Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.” Tant de bo!

 
Mataró, 11 de febrer de 2018

 

 

M’he fet a tots

En un món de tant de patiment, Jesús hi posa un bri d’esperança. Ell està al costat del malalt per guarir-lo o bé per donar sentit al seu patiment.

Jesús s’expressa ensenyant i actuant amb autoritat. I també pregant.

Necessita de tant en tant desconnectar de la feina i retirar-se tot sol en un lloc solitari per conversar amb el Pare i comentar amb Ell com li ha anat el dia i les reaccions i les expectatives de la gent. I com ha de continuar la seva missió.

M’he fet feble amb els febles, per a guanyar els febles. M’he acomodat a tothom en tot, per a salvar-ne alguns, a qualsevol preu…

 4 de febrer de 2018