Diumenge de Rams

Aquesta Setmana Santa, aprofundim el coneixement i l’amor del Jesús compartint-ne la vida i la mort. Seguim-ne les petjades! No ha dit mai cap mentida. No respon l’ultratge amb l’ultratge; no es desfà en amenaces. Es posa en mans del Oare. Així viurem amb Jesús la Pasqua i la Resurrecció. Col.laborem amb ell en la construcció d’un nou món.

Amunt germans, fem nostra via! Jesús Rei nostre ens va al davant… Amunt, que és sols camí d’un dia; i ja amb la mà toquem el cim.

Foto: Montse López Figueroa

25 de març de 2018

Diumenge V de Quaresma. El gra de blat

A Jesús li faltava l’experiència del gra de blat: morir per germinar i multiplicar-se i fer-se espiga i farina i pa que Déu nos do, i Eucaristia.

Per a ell i per a nosaltres, obeir comporta acceptar amb amor les limitacions que la nostra vida comporta, els seus èxits i els seus fracassos, i la mateixa mort, fent de la necessitat o la fatalitat de morir l’oportunitat de fer de la nostra vida una ofrena generosa a Déu i als homes, tan dolorosa i tan fecunda com ho és per al gra de blat ser colgat i desfer-se al cor de la terra per esdevenir tan fecunda com l’espiga granada que esdevé Eucaristia, pa de vida per a tothom.

 

18 de març de 2018

Diumenge IV de Quaresma

Hem passat ja la meitat de la Quaresma. La Pasqua és a prop. Al llarg d’aquestes setmanes, amb bona voluntat, hem mirat de renovar la nostra vida per acostar-nos més a l’Evangeli i unir-nos més de veritat a Jesús. I ho continuarem fent, convençuts que val la pena omplir-nos de l’amor, de la llum, de la vida que ens ofereix.

Oh, Déu el vostre fill ha vingut com a llum del món; il.lumineu els nostres cors amb la resplendor de la vostra gràcia, perquè puguem pensar senpre el que us és plaent i us puguem estimar amb tot el cor.

Diumenge III de Quaresma: el pati dels gentils

Al recinte del temple sent els mugits i els bels i els parrups dels diversos animals destinats al sacrifici i el dring de les monedes dels canvistes. Facilitaven els peregrins els elements necessaris pel culte. Però ocupaven l’espai de l’esplanada del temple reservada als no jueus. Quan aquests volien entrar-hi a pregar, no tenien forma humana de fer-ho. Calia fer-hi net.

Jesús actua. Es fa amb un fuet de cordes i fa fora els venedors amb totes les mercaderies. Respecteu la casa del meu Pare. A la casa del Pare, s’hi puja a pregar, per lloar, per cantar, per sentir el ressò dels manaments que se sentiren per primer cop al Sinaí.

“Vinga”, diu a les autoritats religioses, “acabeu de destruir aquest santurari que destruïu fent-ne un mercat. Jo l’aixecaré en tres dies.”

El nou santuari no serà un lloc, sinó una Persona. Entorn d’ell ens aplegarem els cristians. “On n’hi ha dos o tres reunits en el nom de Jesús, hi sóc present.” Però li hem de deixar via lliure. Hi cap tothom. Especialment les persones insatisfetes dels seus déus, ritus i mites, però que enyoren Déu, que encara és per a ells el Déu desconegut. Al pati dels gentils hi cap tothom.

Mataró, 4 de març de 2018