Senyor, a qui aniríem? 

Jesús els digué: “Us escandalitza això que us he dit? Què diríeu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és qui dona la vida. La carn no serveix per a res. Les paraules que jo us he dit són Esperit, són Vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen. Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do”.

Jesús preguntà als dotze: “vosaltres també em voleu deixar? Simó Pere li respongué: “Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”.

Evangeli segons sant Joan (Jn 6, 60-69)

Foto: Montse López Figueroa

26 d’agost de 2018

Doneu gràcies al Pare per tot

Escoltem la invitació de la Saviesa: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. I avançareu pel camí del coneixement.»

Jesús és la Saviesa encarnada, feta un de nosaltres, company nostre de camí. Els fruits d’aquest àpat sacramental són saborosos:

La vida eterna que s’expressa en la resurrecció. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.

Immanència mútua, comunicació de vida i de sentiments: qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Jo sóc en Jesús i Jesús en mi.

Participació en la missió de Jesús. Com el Pare m’ha enviat, jo us envio. La missió és la vida plena, ufanosa, que vessa generosament arreu on passa el qui se sap posseït de Déu.

Per viure posseïts de Jesús deixem-nos omplir de l’Esperit Sant. Cantant i donant gràcies de tot a Déu. Cantar és l’expressió de l’alegria encomanadissa, fruit de l’Esperit. Agrair és justament allò que fem en l’Eucaristia, que vol dir acció de gràcies.

19 d’agost de 2018

Mare de Déu d’agost, l’Assumpció de Maria.

“Benvolguts germans,

Déu ens espera i en Ell trobarem la bondat de la Mare, els nostres familiars i amics, l’amor etern, la vida eterna i plena. Déu ens espera: aquesta és la nostra alegria i la gran espe-rança que neix justament d’aquesta festa. Maria, ja assumpta al cel, s’ha avançat a tots nosaltres, però no ens deixa or fes sinó que vetlla per tots i per cada un de nosaltres.”

Cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona.

Jesús, Pa de Vida

Si sintonitzem amb el Pare, sintonitzarem amb Jesús, Pa de Vida.

Per sintonitzar-hi, sant Pau ens dona uns consells. No entristim l’Esperit Sant amb el nostre mal humor i crits, amb què entristem els germans. El farem con-tent si som bondadosos i compassius, si ens perdo-nem com el Pare Déu perdona. Som fills. Imitem el Pare. Com? El Pare és Amor. Mostrem que som fills del qui és AMOR estimant com Ell. Estimar és donar-se un mateix en cada cosa que fem, diem o mirem…

Jesús no ens dona coses: en l’Eucaristia se’ns do-na Ell mateix. Se’ns dona com a nodriment de Vida eterna. Cada vegada que ens donem com Ell, fem el seu memorial, fem realitat allò que Ell fa quan cele-brem l’Eucaristia.Després del que hem sentit a l’Evangeli, palade-gem i assaborim les paraules del salm: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.”

Foto: Montse López Figueroa

12 d’agost 2018

El Pa de vida sóc Jo, diu Jesús

Què hem de fer per realitzar les obres que Déu vol? Per obtenir el mannà calia llevar-se ben d’hora. Però per al Pa de Déu només cal una obra: ad-herir-se a Jesús de Natzaret, que és l’Enviat del Pare Déu. Creure, reconèi-xer, acceptar, adherir-nos-hi, seguir
Jesús.
Senyor, dona’ns sempre aquest pa. El Pa de la vida soc Jo, diu Jesús. El qui s’acosti a mi i em segueixi no passarà fam, el qui cregui en mi, mai més no passarà set. Jesús és l’únic capaçde saciar els desigs més profunds del nostre cor.

Foto: Montse López Figueroa