No tenim l’exclusiva de l’Esperit Sant

Ningú no té l’exclusiva de l’Esperit Sant. L’Esperit alena sobre els qui som en aquesta assemblea dominical; però pot bufar també sobre els qui s’han quedat a casa o no són de la nostra corda o de la nostra colla. Qui fa el bé en nom de Jesús, ho fa impulsat per l’Esperit, que és de justícia, amor i pau i que sempre mira el bé de les persones i foragita els dimonis de l’odi, de la mentida, de tot allò que ens despersonalitza i ens pren la identitat de fills de Déu.

Foto: Montse López Figueroa.

30 de setembre de 2018

La grandesa dels petits

Qui és el més gran, el capdavanter, l’important? Ara Jesús es posa seriosament a fer de mestre. És bo aspirar a ser el primer, ser ambiciós, ser el millor en tot. Però el camí per ser-ho no és el de la gent. No. Qui vulgui ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.

Els castellers de la nostra terra fan un vuit de nou amb folre i manilles. El castell s’enfila. I al capdamunt l’enxaneta s’enduu tots els aplaudiments. Jesús ens invita no pas a ser enxanetes, sinó a trebllar perquè l’enxaneta pugi. Posar-se a sota, a fer la pinya perquè els altres creixin, es desarotllin, arribin com més amunt millor. Com Joan Baptista que deia de Jesús: Convé que ell creixi. Jo he de minvar.
I Jesús subratlla la grandesa dels petits. Acollint un infant, acollim Jesús. Si fèiem nostra l’actitud de servei de què ens parla Jesús, desapareixeria la corrupció en tots els àmbits: religiós, familiar, polític, econòmic,…

23 de setembre de 2018

Cridats a ser lliures

Jesús els digué: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.”
(Mc 8, 27 – 35)

Un dia o altre cal definir-se. Per ser deixeble de Jesús cal ser lliure. Cal desfer-se dels cordons umbilicals que ens priven de ser nosaltres mateixos. No tenir por ni a la vida ni a la mort ni a fer el ridícul. Només es realitza plenament -es salva- el qui té prou personalitat per pensar amb el seu cap, estimar amb el seu cor, mirar amb els seus ulls: un pensament, un cor i una mirada transformats per l’evangeli de Jesús.

El Pare Francesc Balauder oficiant la missa avui a l’ermita. Foto: Montse López Figueroa.

16 de setembre de 2018

Tot ho ha fet bé

Quan sabrem escoltar -ara i aquí- podrem dir a l’altre -a l’avi, al pare, a la mare, al nen, a l’adolescent, al veí, al passavolant- la paraula que necessita sentir dels nostres llavis tocats sacramentalment per Jesús.

La gent es meravella de l’acció de Jesús: “Tot ho ha fet bé”. Com el Pare Celestial que després de crear el sol i la lluna i els estels i l’home i la dona estava tant content de veure el que havia fet, perquè era bo de debò… Oi que podríem col·laborar amb Jesús en aquesta obra de creació?

Foto: Montse López Figueroa

8 de setembre de 2018

El Senyor, el nostre Déu, és l’únic


“Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats,
i us guardeu nets de la malícia del món.”
(Jm 1,17-18.21b-22.27)

2 de setembre de 2018