Estimar: anar més enllà gràcies a Crist

Sant Lluc ens presenta, en un discurs programàtic, quin és l’esperit del missatge del Senyor: és una invitació a anar més enllà dels nostres límits personals. Aquesta sortida de nosaltres mateixos i dels nostres clixés s’anomena AMOR.


En el diccionari de Crist, estimar és sinònim de sortir de la nostra petitesa com a criatures i com a pecadors. Per a Crist, estimar és oferir radicalment amor i perdó, recolzament i solidaritat a tothom qui ho necessita. Per a Crist, estima significa tenir misericòrdia envers el proïsme.

Amor i misericòrdia colen dir, en definitiva, sortir de la nostra zona de confort.




24 de febrer de 2019

Paraules de Renovació

L’Evangeli d’avui ens recorda les vuit benaurances segons sant Mateu: Jesús puja a la muntanya, s’hi asseu, convoca els Dotze, i amb senzillesa però amb una grandíssima assertivitat, fruit de ser el Fill etern del Pare, proclama una Aliança renovada i renovadora. Renovada, perquè pren el Primer Testament, la primera gran part de la Bíblia, i l’actualitza a fons. Renovadora, perquè no són paraules buides o sobreres, sinó que interpel·len la consciència de tothom que les sent.


Avui, sant Lluc ens ofereix aquestes mateixes paraules, però des d’una altra òptica: són paraules de Crist, Espòs de la humanitat ferida pel pecat; de Crist, Vi nou que reclama una renovació en la religiositat de les persones. Ens recorda que la felicitat que Ell ve a dur són les benediccions promeses en l’Aliança antiga del Sinaí, però actualitzades en l’ací i ara de la nostra vida. Déu Pare ha fet avançar la història, i en Crist ha produït un avanç definitiu en el (re)coneixement del seu Amor. Per mitjà de Crist, on hi ha dues o tres persones disposades a escoltar la seva Paraula, allí hi ha veritable comunió de vida, amor i felicitat amb el Senyor.


Ara bé, també hi ha una sèrie d’advertiments: la disponibilitat espiritual és important, però també ho és el fet de no estar lligats a instàncies d’aquest món, per legítimes que siguin. Per això, meditem, reflexionem i ponderem on tenim la nostra felicitat. Si apostem per l’Aliança de Crist, ja sabem quina és la responsabilitat a la qual Déu i la nostra consciència ens criden: viure des de la veritat del cor la nostra unió amb Déu.

Paraules, sí. Experiència espiritual, sí. Però també obres de misericòrdia i empatia amb els petits i atribolats.

17 de febrer de 2019

La pesca miraculosa, més que una pesca

El primer ensenyament: ens trobem amb la primera encíclica papal de la història, segons sant Lluc, i és la humil confessió que Crist, el Fill de Déu, és massa gran per a nosaltres, i que una condescendència tan immensa de la Divinitat ens fa sentir la petitesa que els nostres pecats ens provoquen. Poques paraules però ben efectives i saludables. 


El segon ensenyament: visquem la fe com una vivaç i transformadora trobada amb el Senyor, no pas com a indústria humana.
A la llum d’aquesta doble vàlua i doble missatge, doncs, confiem que res ni ningú no ens podrà detenir en la missió de ser apòstols infatigables.


Preguem Déu; confiem en Déu; imitem Déu segons l’Evangeli de Crist, esperem tenaçment que es manifesti la nostra esperança. Tenim un sobirà perpetu que no és d’aquest món i és el jou suau de la humilitat de Crist, Servent de Déu.

10 de febrer de 2019