Com hem de pregar?

Si ens plantegem la pregunta, de seguida ens ve al cap la pregària del Senyor, aquest gran tresor que ens hem anat comunicant els cristians a través dels segles, que ens uneix i ens enriqueix arreu del món, en les diverses llengües, l’oració del Parenostre.

Aquí se’ns parla d’actitud. Lluc potser és l’evangelista que dedica més atenció a la pregària. En la paràbola que hem escoltat avui veiem com una viuda, una de les persones parenostreque a l’Escriptura trobem més necessitades de compasió juntament amb l’orfe i l’immigrant, aconsegueix ser escoltada i que se li faci justícia, gràcies a la seva insistència. Així l’accent avui no està posat en la “manera” en què preguem, sinó en que la nostra pregària sigui insistent, perseverant, que no la defallim.

Segur que també us ha ressonat aquesta última frase de Jesús a l’evangeli. Aquesta pregunta sobre la fe que el Fill de l’home trobarà en el seu retorn a la terra. És una pregunta que queda a l’aire, però que accentua l’íntima relació que existeix entre la pregària i la fe.

16 d’octubre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.