Convidats al banquet

A l’Evangeli, la humilitat se situa en saber que el lloc el decideix qui et convida. No ets tu qui decideixes on seus, ni qui pot creure’s que ha fet mèrits per ocupar aquest o aquell altre lloc. La paràbola que explica Jesús transcorre no en un àpat corrent com ens descriu l’Evangeli sinó que hi ha un accent especial: és un banquet de noces. No és doncs, un banquet qualsevol, sinó allà on s’ha de celebrar una veritable comunió d’amor. Per tant, ens estem situant en l’àmbit de l’Església. I és des d’aquesta perspectiva que podem dir que és Jesús qui concedeix el “mèrit” de seure en un lloc o en un altre. Els creients podem donar gràcies perquè hi hem estat convidats. Però també sabem molt bé que la condició humana, sense el conreu de la virtut de la humilitat, topa amb aquest afany que tenim sovint de guanyar mèrits o reconeixements davant de l’altre. Si som convidats a l’àpat de Jesús és per la seva generositat i misericòrdia, no perquè nosaltres hàgim fet res especial. Mai  no podríem fer prou “mèrits” per estar a l’alçada de Jesús.

ermita Sta Rita mataro 28 agost 16A l’Evangeli no se’ns explica qui passa al davant, ens parla dels honorables, potser caldria preguntar-nos qui són aquests honorables. No crec que honorable es refereixi al que entenem en el món actual: el qui despunta. L’honorable per Jesús és aquell que es fa digne de ser honorat, hom qui pot veure el rostre de Déu.

 

 

28 d’agost de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.