Déu de vius

Al llarg de l’evangeli trobem diverses controvèrsies de Jesús. Aquesta vegada apareixen els saduceus, que es caracteritzen, tal com el mateix fragment fa notar, pel fet que, seguint la visió més tradicional del poble d’Israel, no creien en la resurreció dels morts.

És per això que li presenten un cas improbable, però no impossible, ja que el poble d’Israel també practicava l’anomenada “llei del levirat”: quan un home moria sense fills, el seu germà es casava amb la vídua per donar descendència al germà difunt.

Jesús posa en relleu la novetat de la vida del ressuscitat: no podem quedar-nos amb una mirada simplista! L’argument és que el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu que també a nosaltres ens ha donat a conèixer aquells que han estat els nostres pares en la fe i ens l’han apropat, és Déu de vius i no de morts.

No saber com es dóna aquesta realitat de la resurrecció dels morts no vol dir que no puguem dir res. El fragment que hem escoltat dirigit als cristians de Tessalònica ens demana també a nosaltres d’encomanar en la nostra pregària la tasca dels missioners, sense oblidar que tots, en el nostres dia a dia, som cridats a ser missioners, a evangelitzar.

ermita-sta-rita-mataro-6-nov-16

6 de novembre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.