Diumenge de Rams

L’entrada triomfal i senzilla alhora a Jerusalem és una aclamació al Messies, que ve en nom del Senyor. Morint, Jesús demostrarà fins a quin punt és el Messies esperat i com la manera massa humana d’entendre el Messies divergeix del pla de Déu.

La passió de Crist té per a nosaltres un valor molt pedagògic. Però és un valor real, redemptor, i no purament pedagògic, en tant que els seus sofriments foren viscuts amb tota la intensitat i la responsabilitat que el caracteritzaven; va saber ajustar perfectament la llibertat human a la voluntat de Déu. La llibertat amb què assumí la creu és l’exempe més gran de com els homes hem de reaccionar davant les proves de la vida. Unes proves que ja començaren amb l’arbre del Paradís i s’anaren desplegant al llarg de la primera etapa de la història de la salvació. Però de nou Adam no és vençut per la temptació fàcil de voler ser com Déu. Per això, triomfant allà on l’antic Israel havia sucumbit, mereix que els homes el puguin reconèixer com a Fill de Déu en el sentit més propi de l’expressió.

I ho mereix amb una finalitat, que en endavant puguem afrontar la vida i la mort tal com ho va fer Jesús.

9 d’abril 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.