Diumenge I de Quaresma: cercar l’harmonia

Al baptisme el Pare el declarà fill seu i l’Esperit l’ungí per a una missió.

Jesús necessita un temps per acomodar-se al canvi. L’Esperit l’empeny al desert on es troba al paradís. Harmonia amb el Pare, harmonia amb la natura, harmonia amb ell mateix. Experimenta la providència del Pare però també les temptacions del maligne.
Quan Jesús està a punt, es posa a proclamar la bona nova de Déu, l’evangeli. No pas pel camí fàcil dels somiatruites sinó de la persona que toca de peus a terra perquè sap que la terra que trepitgem amb amor és l’únic camí que ens mena fins la vida plena de Déu.

Potser podríem dedicar el temps de Quaresma a refer l’harmonia paradisíaca: el somni de Déu. Jesús proposa l’almoina: la bona relació amb els germans. La pregària: fluïdesa de la nostra relació amb Déu. El dejuni: respectar la natura, fer-ne un ús ecològic. Servir-nos de les coses, no fer-nos-en esclaus.

18 de febrer de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.