Diumenge III de Quaresma: el pati dels gentils

Al recinte del temple sent els mugits i els bels i els parrups dels diversos animals destinats al sacrifici i el dring de les monedes dels canvistes. Facilitaven els peregrins els elements necessaris pel culte. Però ocupaven l’espai de l’esplanada del temple reservada als no jueus. Quan aquests volien entrar-hi a pregar, no tenien forma humana de fer-ho. Calia fer-hi net.

Jesús actua. Es fa amb un fuet de cordes i fa fora els venedors amb totes les mercaderies. Respecteu la casa del meu Pare. A la casa del Pare, s’hi puja a pregar, per lloar, per cantar, per sentir el ressò dels manaments que se sentiren per primer cop al Sinaí.

“Vinga”, diu a les autoritats religioses, “acabeu de destruir aquest santurari que destruïu fent-ne un mercat. Jo l’aixecaré en tres dies.”

El nou santuari no serà un lloc, sinó una Persona. Entorn d’ell ens aplegarem els cristians. “On n’hi ha dos o tres reunits en el nom de Jesús, hi sóc present.” Però li hem de deixar via lliure. Hi cap tothom. Especialment les persones insatisfetes dels seus déus, ritus i mites, però que enyoren Déu, que encara és per a ells el Déu desconegut. Al pati dels gentils hi cap tothom.

Mataró, 4 de març de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.