Jesús presenta una manera de ser Messies que difereix de l’esperada pel poble d’Israel i, per tant, pels mateixos apòstols. Molts esperaven un messies triomfador i gloriós, polític i social, fins i tot, guerrer, que restauraria l’esplendor del poble d’Israel alliberant-lo de l’opressió romana. En canvi, Jesús presenta el Messies pobre i humil, que passarà pel sofriment, el rebuig i la mort: el Fill de l’home ha de patir molt, els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llie l’han de rebutjar, ha de ser mort i ressucitarà el tercer dia. Però per mitjà d’aquest camí mostrarà la seva senyoria i reialesa, perquè no acaba en la mort, sinó que comporta la resurrecció, esdevenint un esperit d’afecte i de benevolença abocat sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem. De forma que el Messies rebutjat es convertirà en el Messies contemplat: mira aquells que han traspassat, faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill.
La mateixa pregunta que Jesús va llançar als deixebles, Jesús ens la llança a nosaltres: i vosaltres qui dieu que sóc? A l’Eucaristia l’hem de llançar als fidels per fer-los reflexionar, i perquè cadascún, internament, hi pugui respondre. Hi caben tota mena de respostes, com les que feia la gent en el temps de Jesús. Així, per a uns pot ser un filàntrop, per a altres un revolucionari social, per altres una mena de líder polític. Però per a nosaltres, creients, només hi ha una resposta: “Vós sou el Messies, l’Ungit de Déu.”
19 de juny de 2016
