El cec Bartimeu

L’Evangeli presenta la figura del cec Bartimeu que demana caritat i crida de lluny demanant l’ajuda de Jesús. El cec és símbol de tots els sofrents d’arreu del món, de tants i tants que són víctimes, perdedors, febles, de tots els qui d’una manera o altra pateixen i esperen. En el fons, és símbol de la humanitat sencera, sempre feble i necessitada.

Podem dir que la feblesa humana té dues manifestacions. Una és la limitació, el sofriment, la malaltia, la mort. Tots experimentem aquesta feblesa, que torna una vegada i altra després de tots els intents de superar-la, de vèncer el dolor i la mort. L’altra manifestació de la feblesa humana és el pecat, és a dir, les decisions injustes, les agressions, el tancament a la realitat dels altres i d’un mateix, la incapacitat d’acollir, de perdonar i d’estimar. Però el pecat no és pròpiament feblesa, sinó orgull i prepotència, és a dir, és incapacitat d’acceptar la feblesa pròpia i dels altres, és mala resolució de les pròpies  limitacions a base de domini, de violència, d’autocentrament, de blasfèmia.

Tot el passatge evangèlic està travessat per un desig i una petició: “Rabuni, feu que hi vegi”. Amb aquest crit, Bartimeu és símbol i model de la veritable humanitat, no només és feble i limitada, sinó que ho reconeix amb actitud madura i humil.

ermita sta Rita mataro 25 oct 15

 

 

 

 

 

 

25 d’octubre de 2105

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.