El més important

No defugim avui la pregunta que ens fa Jesús a l’evangeli. Si nosaltres, els creients, els cristians, anem fent camí per aquest món de Déu que passa, Jesús també ens pregunta: “què discutíeu pel camí?” I ens fa descobrir les nostres discussions inútils sobre la manera d’organitzar-nos i sobretot sobre la manera de destacar en organització. Les nostres discussions avui segueixen essent en els primers llocs.

Tant de bo el nostre cor tingués la innocència d’un infant. En temps de Jesús, com encara avui en moltes cultures del Tercer Món, els infants no comptaven per a res i eren exlosos de tot. Entre nosaltres això ha canviat, ara són centre de la casa. Però un infant sempre és signe d’aquella debilitat que cal protegir. No podem acollir en el centre de les nostres vides el ressuscitat, si no hem acollit abans la debilitat del crucificat, i dels crucificats que hi ha en els nostres perifèries.

full ermita St Santa Rita mataro 20 set 15

Jesús va prendre un infant com un signe gràfic i ens va convidar a l’acolliment. No oblidem recordar a les nostres comunitats que avui en dia nosaltres en l’acolliment també ens ho juguem tot. L’ única manera que tenim per acollir avui Jesús és acollint els més indefensos, els vulnerables. Tant és així que només una comunitat que aculli els petits i els indefensos pot ensenyar a acollir a Déu.

20 de setembre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.