Celebrant la Immaculada Concepció a l’ermita de Santa Rita. Foto: Montse López Figueroa

El Papa Benet XVI deia que “plena de gràcia” és el nom millor que es podia oferir a Maria. Perquè no parlem d’una dona “agraciada” o “afavorida” ni es tracta d’una dona amb una “sensibilitat especial”, sinó que estem davant el misteri de la salvació de Déu, què entra en el cor de la història i no pas d’una manera simbòlica o representativa, sinó encarnant-se en una dona.

El “sí” de Maria és sinònim d’obediència plena i absoluta. El pecat, en canvi, és sinònim de revolta, de supèrbia, de rebel·lió, d’enfrontament, de resistència a Déu. Maria no va conèixer el pecat, ella és “la plena de gràcia”. Per això, quan parlem de Maria no podem conformar-nos dient que és un “model” per als joves, sinó que hem d’entendre que el títol “plena de gràcia” és l’únic que li escau perfectament.

La festa d’avui ve a ser una parada enmig de l’Advent, una parada per ajudar-nos a la contemplació: volem contemplar què fa Maria, aquella dona que viu amb normalitat a Natzaret i que espera, perquè no es resigna al simple “anar tirant”, sinó que es refia dels profetes.

Maria esta convençuda que, un dia, Déu actuarà.

8 de desembre de 2015