Avui acaba l’any litúrgic amb la festa de Crist Rei. Durant l’any hem celebrat els misteris del Senyor Jesús. Avui l’Eslgésia ens convida a una contemplació global del misteri del Senyor Jesucrist, Fill de Déu i Salvador nostre. I avui, d’una manera molt viva, apareix el doble accent que acompanya sempre la figura de Jesucrist: la grandesa i la sorpresa, fins i tot l’escàndol.

Aquest contrast ja va aparèixer en el Baptisme, amb motiu del seu títol central, proclamat pel Pare: “Aquest és el meu Fill, el meu Estimat.” Tota la vida va provocar una confrontació constant: “si ets fill de Déu…”, primer Joan Baptista, després el temptador i al seu darrere, tots, no seguidors i seguidors, reaccionen sense entendre, fins arribar al peu de la creu: “Si ets fill de Déu, baixa de la creu.” Avui el contrast és viu, lacerant. Jesús havia rebutjat sempre les pretensions d’arribar al poder, de ser erigit com a rei. Doncs bé, al final de la vida, Ell mateix diu: “Jo sóc rei”.

Precisament en una situació en la qual aquesta frase és ridícula, fins i tot grotesca. Davant Pilat diu que és rei, i és un rei humiliat i insultat, a punt de rebre la sentència a una mort terrible en la creu. Jesús ha vingut a ser testimoni de la Veritat.

22 de novembre de 2015