Jesús ens sosté quan la fe s’esllangueix

Jesús ens acompanya sempre, però especialment quan la fe decau i s’empetiteix, perquè sap el sofriment que ens ocasiona la seva carència.

Jesús queda esbalaït i meravellat de la fe de la dona cananea. I en la fe d’aquesta dona hi sent la crida del Pare a actuar. És veritat: no ha arribat l’hora de dirigir-se als pagans. Però ja en pot donar un primer tast. I aquest tast és arrencat per la fe insistent de la dona.

En situacions límits, quan semabla que el silenci de Déu és impenetrable, no ens cansem de clamar i de resar i de demanar… baldament el cansin els nostres crits. Eixamplant la nostra gana i el nostre desig, ens obrim a l’acció misericordiosa de Déu.

20 d’agost de 2017

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.