En el relat de la passió els evangelis volen posar en relleu la condició reial de Jesús que, paradoxalment, no es manifesta a través del poder polític ni militar, com molts esperaven sinó a la creu: moment del seu màxim abaixament, i de donació de la pròpia vida.

A casa nostra ho trobem expressat en la multitud de “majestats” amb les quals el poble cristià ha volgut manifestar la seva fe: la creu no com a instrument de tortura i de mort, sinó com a signe de fins on arriba l’amor de Déu per nosaltres.

En el cas de l’evangeli de Lluc, la reialesa de Jesús esdevé, a més de motiu de burla per a els autoritats jueves, per als soldats romans i fins i tot, és motiu de menyspreu per a un d’aquells crucificats que comparteix amb ell la seva sort. El que tots aquests personatges posen en dubte és la capacitat salvador de la seva mort en creu.

I és precisament en aquest aspecte on sembla que rau el nucli d’aquesta celebració d’avui. No tindria sentit recrear-nos en una mort tan ignominiosa, en un moment tant escandalós, si no fos pel caràcter salvador de la seva entrega. La creu com a segell de la nostra salvació.

Hem d’agrair a Déu Pare l’acció alliberadora que ha dut a terme.

20 de novembre de 2016