La crida dels deixebles

A la riba del llac, Jesús veié dues barques, pujà a la de Simó (Pere) i d’allí va parlar a la gent.

La gent, ha dit una mica abans l’evangelista, se sorprenia en escoltar-lo perquè parlava amb autoritat, l’autoritat que proporcionaven aquells signes de la imminent irrupció del regnat de Déu. Però el regnat de Déu només és efectiu quan és acollit per cors ben disposats. Per disposar el cor d’aquells pescadors Jesús realitzà un nou signe: demanà a Simó i els seus socis que remessin cap a on les aigües eren més profundes i que calessin les xarxes.

Per a aquells pescadors aquesta era una petició absurda, la d’un profà en afers de pesca.ermita Sta Rita mataro 7 feb 16 Davant la proposta de Jesús, es produeix una seqüència de reaccions: primera, la reticència de l’expert; tot seguit, una acceptació condescendent i tal vegada, poc convençuda; després, davant del resultat impensable d’aquella pesca, la sorpresa, el temor reverencial i fins i tot, el distanciament; per acabar, la crida que dissipa les pors: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes” i el seguiment incondicional: “tornaren a les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell”.

7 de febrer de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.