La fi del món

La descripció viva de l’esfondrament final de tot vol posar en relleu dos accents: tot és caduc i està cridat a desaparèixer, en canvi, el Senyor ha de tornar victoriós.

La destrucció de la naturalesa respon a un accent que apareix sovint en l’Evangeli i en tot el Nou Testament i que els místics recorden: tot passa. No hi ha res que sigui absolut, res no pot donar a l’home la vida plena, la seguretat aquietant, la fermesa indestructible de la vida veritable. Els homes s’agafen a moltes coses que poden tenir el seu valor. Res, però, no mereix la confiança de l’esperit humà, que demana una realitat més absoluta.

Aquest és l’accent principal. “El Fill de l’home vindrà sobre els núvols amb gran poder i majestat.” És una imatge viva que expressa plàsticament el nucli de la fe: el Senyor, amb la seva mort i resurrecció, ha revelat el Déu veritable de l’Amor i de la Vida, i ha entrat en la comunió plena amb el Pare, obrint-nos a tots el camí. Ell és la Veritat, la Vida. Hem de fer l’esforç de no entendre el “triomf” de Jesús com un esclat de fama o d’èxit, que Ell sempre va rebutjar. La “victòria final” és la victòria del seu Esperit, del seu “senyal”, és a dir, la Creu i la Resurreció.

ermita Sta Rita mataro 15 nov 15

15 de novembre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.