La grandesa dels petits

Qui és el més gran, el capdavanter, l’important? Ara Jesús es posa seriosament a fer de mestre. És bo aspirar a ser el primer, ser ambiciós, ser el millor en tot. Però el camí per ser-ho no és el de la gent. No. Qui vulgui ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.

Els castellers de la nostra terra fan un vuit de nou amb folre i manilles. El castell s’enfila. I al capdamunt l’enxaneta s’enduu tots els aplaudiments. Jesús ens invita no pas a ser enxanetes, sinó a trebllar perquè l’enxaneta pugi. Posar-se a sota, a fer la pinya perquè els altres creixin, es desarotllin, arribin com més amunt millor. Com Joan Baptista que deia de Jesús: Convé que ell creixi. Jo he de minvar.
I Jesús subratlla la grandesa dels petits. Acollint un infant, acollim Jesús. Si fèiem nostra l’actitud de servei de què ens parla Jesús, desapareixeria la corrupció en tots els àmbits: religiós, familiar, polític, econòmic,…

23 de setembre de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.