Les Paràboles

Si observem les paràboles, i tenint molt present que tant el pastor, com la dona, com el pare, són figures de l’actitud de Déu, podem endevinar que l’ovella s’ha apartat del ramat perquè en la seva autonomia ha perdut la referència del ramat, buscant el que creia millor per ella i ha perdut el sentit de la realitat creient de la vida. La pèrdua de la moneda és quan allò que es té, i té valor, no està en el seu lloc.

ermita-sta-rita-mataro-11-set-16Què li passa al fill? vol l’herència. Li ha estat donat tot el que la saviesa i l’experiència del pare tenia. L’herència és el que t’ha estat donat, ensenyat, transmès. No és allò que un mateix ha adquirit amb el seu enginy. La fe, l’esperança, el sentit profund de la vida; s´hi podrien posar altres exemples de tot allò que ens ha arribat a nosaltres i ens ha estat transmès. Aquesta experiència de vida ha estat malbaratada perquè el fill només volia aprendre de la seva experiència, no valorava prou el que se li havia donat, i les pròpies actituds, no prou contrastades, l’han buidat de sentit, fins a caure en el buit. En la seva fam de recerca de sentit, no troba res que el faci sentir digne. La Paraula de Déu; l’espiritualitat que han deixat tants pares i mares espirituals fruit d’una experiència humil, sincera i compromesa són l’herència que hem rebut, ¿què n’hem fet?

11 de setembre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.