Lloança i agraïment

En certes ocasions, els cristians que ens reunim cada vuit dies per a celebrar la fe, estem acusats de no ser millors que els allunyats de les pràctiques religioses. No ens ha de preocupar en excés aquesta crítica, ja que les lectures d’avui ens descobreixen que, efectivament, els congregats per l’Eucaristia no constituim una elit de perfectes. Tot el contrari, ens considerem necessitats de Crist, de la seva força guaridora i purificadora, i implorem com els leprosos, manifestem la nostra confiança en ell, ens obrim al seu influx, al seu actuar. Anem a trobar-lo, dirigim la nostra vida cap a Ell, i ens disposem a rebre la seva mirada compassiva i misericordiosa. La celebració del diumenge no és per als perfectes, els autosuficients, els orgullosos, sinó per als pecadors, per als pobres, per als que necessitem Déu. Hem d’ajudar als fidels a percebre la seva pròpia indigència i debilitat no com a un obstacle, sinó com a oporutnitat perquè la participació de la Eucaristia sigui veritablement fructuosa.

Naaman experimenta en primera persona la gratuitat i magnanimitat del Déu dels jueus, que, en curar-lo, també l’allibera de la situació d’exclusió i marginació a què estaven sotmesos.

 

9 d’octubre de 2016

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.