Paraules de Renovació

L’Evangeli d’avui ens recorda les vuit benaurances segons sant Mateu: Jesús puja a la muntanya, s’hi asseu, convoca els Dotze, i amb senzillesa però amb una grandíssima assertivitat, fruit de ser el Fill etern del Pare, proclama una Aliança renovada i renovadora. Renovada, perquè pren el Primer Testament, la primera gran part de la Bíblia, i l’actualitza a fons. Renovadora, perquè no són paraules buides o sobreres, sinó que interpel·len la consciència de tothom que les sent.


Avui, sant Lluc ens ofereix aquestes mateixes paraules, però des d’una altra òptica: són paraules de Crist, Espòs de la humanitat ferida pel pecat; de Crist, Vi nou que reclama una renovació en la religiositat de les persones. Ens recorda que la felicitat que Ell ve a dur són les benediccions promeses en l’Aliança antiga del Sinaí, però actualitzades en l’ací i ara de la nostra vida. Déu Pare ha fet avançar la història, i en Crist ha produït un avanç definitiu en el (re)coneixement del seu Amor. Per mitjà de Crist, on hi ha dues o tres persones disposades a escoltar la seva Paraula, allí hi ha veritable comunió de vida, amor i felicitat amb el Senyor.


Ara bé, també hi ha una sèrie d’advertiments: la disponibilitat espiritual és important, però també ho és el fet de no estar lligats a instàncies d’aquest món, per legítimes que siguin. Per això, meditem, reflexionem i ponderem on tenim la nostra felicitat. Si apostem per l’Aliança de Crist, ja sabem quina és la responsabilitat a la qual Déu i la nostra consciència ens criden: viure des de la veritat del cor la nostra unió amb Déu.

Paraules, sí. Experiència espiritual, sí. Però també obres de misericòrdia i empatia amb els petits i atribolats.

17 de febrer de 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.