L’Advent ens recorda la primera vinguda de Jesús a Betlem i ens prepara per a la seva vinguda definitiva, al final de la nostra història. Entre l’una i l’altra s’esdevé la seva vinguda discreta i humil de cada dia. L’hem d’esperar amb els ulls i el cor oberts.

La pregària d’Isaïes conté les pautes per orientar el nostre Advent:
Confiant: Senyor, sou el nostre Pare. Preguntant: Si sou Pare, per què ens entestem a no fiar-nos de vós? Penedint-nos: les nostres culpes se’ns emporten com el vent. Anhelant impacients:”Esquinceu el cel i baixeu…” I segurs perquè estem en bones mans: “Som l’argila i vós, el terrisser.”

En aquest clima de pregària i de joiosa esperança, escoltem l’Evangeli -la bona nova- de sant Marc. Ull viu! Vigileu! No sabeu quan serà el temps decisiu. No serà ara mateix? I tant! No en tenim altre.

L’Advent és un bon temps per acostumar-nos a mirar la realitat amb els ulls de Jesús.

Foto: Montse López Figueroa.

3 de desembre de 2017