Diumenge de Rams

Diumenge de Rams

Estimats feligresos i amics de Santa Rita

Tots estem al corrent de la situació per la que estem passant des de ja fa algunes setmanes. És la raó per la que tampoc avui DIUMENGE DE LA PASSIÓ o de RAMS podrem celebrar amb tota solemnitat el començament de la SETMANA SANTA 2020. Ara bé, a nivell personal, en família, nosaltres creients, acompanyarem Jesús en la seva solemne entrada a la ciutat de Jerusalem i resarem o cantarem el mateix que els infants hebreus aclamaven el Senyor tot portant palmes i branques d’olivera: “Beneït el qui ve en nom del Senyor; hosanna a dalt del cel”.

EVANGELI de S. MATEU 21, 1 – 11.- “Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent cridava: “Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel”. Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven:”¿Qui és aquest? La gent que anava amb ell responia: “ És el Profeta Jesús, de Natzaret de Galilea”.

REFLEXIÓ I PREGÀRIA.- Germans, nosaltres no tenim necessitat de preguntar: “¿QUI és aquest?” Ho sabem prou bé. Pocs dies més tard, aquesta mateixa gent que aclamava Jesús, el veurà passar pel davant de les cases del jueus conduït a la mort, i una mort injusta. Ja no se sentiran les aclamacions del poble…Un gran silenci envairà els carrers de la ciutat santa de Jerusalem.

Senyor, el teu coratge ens ha salvat. Ens has ensenyat a confiar en Déu, a lliurar-nos a les teves mans sense por. Avui et presentem la nostra conversió de cor com un fruit d’aquesta Setmana Santa. Que el teu Esperit ens doni la força necessària per complir la teva voluntat més enllà de l’èxit o del fracàs.

AMEN

Germans, us desitjo una fructuosa Setmana Santa

P. FRANCESC BALAUDER, sdb

Foto: Montse López Figueroa

Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor


“El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.” (Is 50, 4-7)

El Pare Francesc Balauder oficiant la missa de diumenge de Rams a l’ermita. Foto: Montse López Figueroa.
El Pare Francesc Balauder beneint els rams. Foto: Montse López Figueroa.

Diumenge de Rams

Aquesta Setmana Santa, aprofundim el coneixement i l’amor del Jesús compartint-ne la vida i la mort. Seguim-ne les petjades! No ha dit mai cap mentida. No respon l’ultratge amb l’ultratge; no es desfà en amenaces. Es posa en mans del Oare. Així viurem amb Jesús la Pasqua i la Resurrecció. Col.laborem amb ell en la construcció d’un nou món.

Amunt germans, fem nostra via! Jesús Rei nostre ens va al davant… Amunt, que és sols camí d’un dia; i ja amb la mà toquem el cim.

Foto: Montse López Figueroa

25 de març de 2018

Diumenge de Rams

L’entrada triomfal i senzilla alhora a Jerusalem és una aclamació al Messies, que ve en nom del Senyor. Morint, Jesús demostrarà fins a quin punt és el Messies esperat i com la manera massa humana d’entendre el Messies divergeix del pla de Déu.

La passió de Crist té per a nosaltres un valor molt pedagògic. Però és un valor real, redemptor, i no purament pedagògic, en tant que els seus sofriments foren viscuts amb tota la intensitat i la responsabilitat que el caracteritzaven; va saber ajustar perfectament la llibertat human a la voluntat de Déu. La llibertat amb què assumí la creu és l’exempe més gran de com els homes hem de reaccionar davant les proves de la vida. Unes proves que ja començaren amb l’arbre del Paradís i s’anaren desplegant al llarg de la primera etapa de la història de la salvació. Però de nou Adam no és vençut per la temptació fàcil de voler ser com Déu. Per això, triomfant allà on l’antic Israel havia sucumbit, mereix que els homes el puguin reconèixer com a Fill de Déu en el sentit més propi de l’expressió.

I ho mereix amb una finalitat, que en endavant puguem afrontar la vida i la mort tal com ho va fer Jesús.

9 d’abril 2017

Jesús entra a Jerusalem

Hem contemplat com Jesús entra a Jerusalem i ho feia d’una manera ben especial, en un pollí, que era el signe més clar que venia en so de pau. Hi entrava aclamat com a rei que arriba en nom del Senyor.

Jesús avui entra en el nostre poble i en el nostre cor. Hi vol entrar també en so de pau. I vol que l’acollim com el que és, com el rei que ve en nom del Senyor, a inaugurar un Regne marcat per l’amor, la veritat, la justícia i la pau.

I les multituds l’aclamen plenes d’alegria.ermita Sta Rita  mataro 20 març 16

I nosaltres també l’aclamem ara, plens d’alegria, tot brandant les nostres palmes i palmons.

I brandem les palmes per dir amb la paraula, però sobretot amb el gest: que, ja que Jesús és el nostre rei, no volem que ens guiï ningú més que Ell.

Que, ja que ve en so de pau, i de la pau més autèntica, volem que ens faci pacífics i pacificadors com Ell.

Que, ja que ens arriba revestit d’humilitat i senzillesa, volem que aquests siguin també els nostres elements distintius.

Que el goig d’avui, aquí, ens porti a viure amb intensitat aquests dies de Setmana santa, tot seguint el camí de Jesucrist.

20 de març de 2016