El desencís de Déu

“Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.” (Fl 4, 6-9)

Foto: Montse López Figueroa

8 d’octubre de 2017

La Paraula de Déu: el perdó

La Paraula de Déu que escoltem a la celebració de l’eucaristia hi ha vegades que toca punts ben sensibles que ens fan reflexionar sobre com actuem en la nostra vida de cada dia. Avui és una d’aquestes ocasions, perquè Jesús ens parlarà d’una actitud que ens costa molt de tenir: el perdó als altres. Preparem, doncs, el nostre cor perquè l’ensenyament de Jesús ens renovi i ens transformi.

L’ensenyament de Jesús sobre el perdó, l’hem d’aplicar també i sobretot en institucions comunitàries com són la família, la parròquia, la comunitat religiosa, els grups d’amistat o d’ideologia.

El perdó que Déu ens ofereix és total i gratuït. Perdona tot el deute a l’empleat i el deixa marxar sense sotmetre’l a cap condició. Aquesta manera de perdonar de Déu és en el centre del missatge de Jesús. Sempre ofereix als pecadors la gràcia alliberadora de la seva misericòrdia.

Foto: Montse López Figueroa

17 de setembre de 2017

Lliçons de vida fraterna

Jesús ve aquest diumenge a recordar-nos, una vegada més, que la comunitat és un tret essencial en el camí que ens proposa. Sense vida comunitària el seu seguiment queda descolorit i desdibuicat. En la seva Paraula ens ofereix avui algunes lliçons de vida fraterna, entre les quals destaca la necessitat d’ajudar a canviar de vida al germà que viu equivocat. Tots som responsables de la persona que viu al nostre costat.

Jesús comença a instruir els deixebles en un afer delicat i transcendent: la correcció fraterna. Delicat, perquè requereix molt d’amor i finor en qui la realitza i molta humilitat en qui la rep. Transcendent perquè en l’esmena del germà ens juguem la seva salvació.

10 de setembre de 2017

Jesús ens sosté quan la fe s’esllangueix

Jesús ens acompanya sempre, però especialment quan la fe decau i s’empetiteix, perquè sap el sofriment que ens ocasiona la seva carència.

Jesús queda esbalaït i meravellat de la fe de la dona cananea. I en la fe d’aquesta dona hi sent la crida del Pare a actuar. És veritat: no ha arribat l’hora de dirigir-se als pagans. Però ja en pot donar un primer tast. I aquest tast és arrencat per la fe insistent de la dona.

En situacions límits, quan semabla que el silenci de Déu és impenetrable, no ens cansem de clamar i de resar i de demanar… baldament el cansin els nostres crits. Eixamplant la nostra gana i el nostre desig, ens obrim a l’acció misericordiosa de Déu.

20 d’agost de 2017

 

Corpus Christi

El Cos i la Sang de Crist. Corpus Christi: aquestes dues paraules llatines, que tant han calat en l’imaginari del poble cristià, ens parlen admirablement del sentit d’aquesta solemnitat eucarística.

No cal recórrer a savies explicacions. El sagrament és el “Corpus”, la humanitat de Crist, la “carn” del Verb que se’ns ofereix com a aliment. Poc sentit tindria, doncs, una litúrgia procesional amb tota la seva vistositat, que no dugués a participar en la mesa eucarística “menjant” el Cos de Crist. Per a què treure’l del sagrari, posar-lo a la custodia, exposar-lo a la veneració dels fidels i després, tornar-lo a reservar sense que aquests l’hagin “incorporat”, fent-lo carn de la seva carn i vida de la seva vida? El Crist de la custodia no és com el Déu amagat i misteriós del Sinaí, que apareix i desapareix entre núvols d’encens. És, per al contrari, el “Fill de l’home”, el Servent sacrificat que, amb la humanitat humil, trepitja els nostres carrers i s’acosta a cada un dient-nos: Menja’m. Vull ser la teva vida.

18 de juny de 2017

Diumenge de Pentecosta

Avui fem el cim, bo i coronant la cinquantena pasqual. Pasqua i Pentecosta són una herència que ens ve de la tradició jueva. Pasqua rememorava el pas de l’esclavatge d’Egipte i la llibertat de la terra promesa. Pentecosta celebrava les primícies i la collita i, més endavant, l’aliança entre Déu i el poble a la muntanya del Sinaí. Per a nosaltres, Pasqua rememora el pas de Jesús d’aquest món al Pare, i Pentecosta celebra el do de l’Esperit a la comunitat primitiva naixent. Diu el prefaci de la festa: “… Vós, per donar al misteri pasqual la seva plenitud, enviàreu avui l’Esperit Sant…”

És un treball bonic de fer amb els qui, joves o adults, es preparen per a rebre el sagrament de la confirmació: descobrir a poc a poc el simbolisme de les manifestacions de l’Esperit sobre la comunitat apostòlica reunida a Jerusalem, al voltant de Maria, la mare de Jesús. Els Fets dels Apòstols ens parlen d’un so com d’una ventada impetuosa que “omplí tota la casa on es trobaven asseguts”. És la vinguda de l’Esperit Sant. És curiós que en llengua hebrea la mateixa paraula que vol dir “esperit”, també vol dir “vent” o “alenada”. L’alé de l’Esperit empeny aquella comunitat a obrir portes, a foragitar la por, a posar-se dempeus.

Diumenge de Pentecosta a l’ermita de santa Rita de Mataró. Foto: Montse López Figueroa.

4 de juny de 2017

El Senyor és el meu Pastor

Aquest diumenge, tan popular en l’Església com la figura bíblica que celebra, realitzada en Crist ressuscitat, mereix ser aprofitat per centrar la mirada en el Bon Pastor, que ha estat abans anyell, no només per donar la vida pel ramat, sinó a tot el ramat.

Cada any, en aquest quart diumenge de Pasqua, llegim i escoltem un fragment de Joan. No trobem estrany que se’n digui el Diumenge del Bon Pastor perquè justament tot aquest capítol ens parla d’aquesta imatge que ja trobem en nombrosos textos de l’Antic Testament. En l’evangeli de Joan, l’expressió “el bon pastor” es refereix al mateix Jesús, que ens diu: “Jo sóc el bon pastor” que ha vingut per a que nosaltres “tinguem vida a desdir”.

Aquest és l’objectiu de tot aquest capítol: Jesús, bon pastor, que ha vingut a donar-nos la vida i vida abundant.

4rt diumenge de Pasqua. Foto: Montse López Figueroa.

7 de maig de 2017

Jesús ha ressucitat!

Aquesta nit santa, en la qual nostre Senyor Jesucrist ha passat de la mort a la vida, l’Església invita els seus fills, escampats per tot el món, a reunir-se per vetllar i pregar. Si commemorem així la Pasqua del Senyor, això és, escoltant la paraula de Déu i celebrant els seus misteris, tindrem l’esperança de participar en la seva victòria sobre la mort i de viure amb ell en Déu.

La manifestació de Jesús als deixebles el jorn de la resurrecció i el diumenge següent mostra l’estima que d’ençà de l’època apostòlica l’Església ha tingut envers el dia del Senyor.

Diumenge de Resurreció. Foto: Montse López Figueroa.

Diumenge de Resurrecció. Foto: Montse López Figueroa

16 d’abril de 2017

Diumenge de Rams

L’entrada triomfal i senzilla alhora a Jerusalem és una aclamació al Messies, que ve en nom del Senyor. Morint, Jesús demostrarà fins a quin punt és el Messies esperat i com la manera massa humana d’entendre el Messies divergeix del pla de Déu.

La passió de Crist té per a nosaltres un valor molt pedagògic. Però és un valor real, redemptor, i no purament pedagògic, en tant que els seus sofriments foren viscuts amb tota la intensitat i la responsabilitat que el caracteritzaven; va saber ajustar perfectament la llibertat human a la voluntat de Déu. La llibertat amb què assumí la creu és l’exempe més gran de com els homes hem de reaccionar davant les proves de la vida. Unes proves que ja començaren amb l’arbre del Paradís i s’anaren desplegant al llarg de la primera etapa de la història de la salvació. Però de nou Adam no és vençut per la temptació fàcil de voler ser com Déu. Per això, triomfant allà on l’antic Israel havia sucumbit, mereix que els homes el puguin reconèixer com a Fill de Déu en el sentit més propi de l’expressió.

I ho mereix amb una finalitat, que en endavant puguem afrontar la vida i la mort tal com ho va fer Jesús.

9 d’abril 2017

5è Diumenge de Quaresma: la resurrecció de Llàtzer

La resurrecció de Llàtzer tanca el cicle de catequesis amb què les comunitats cristianes es preparen per celebrar en la Nit santa de Pasqua els sagraments de la iniciació cristiana. Els fidels i els catecúmens, que ja hem reconegut en Jesús de Natzaret “el do de Déu”, pou d’aigau viva per als assedegats, “la llum del món” enviada per  Déu per a que els cecs hi vegin, el reconeixem avui com a font de vida per als qui habiten en ombres de mort.

Seguint l’itinerari espiritual de la Quaresma avancem cap a la Nit santa, la nit que resplendeix més que el dia, perquè ens ve a visitar Crist ressuscitat.

 

2 d’abril de 2017