4rt diumenge de Quaresma. El cec de naixement

La guarició del cec de naixement se’ns ofereix com una catequesi amb la qual ens endinsem en el misteri de Crist, llum del món, i en el misteri del baptisme cristià, en què els catecúmens són il·luminats per Crist i, amb Ell-Pasqua, passem de la condició d’esclaus a la llibertat de fills de Déu.

Es tracta d’una catequesi sobre Crist -qui és Jesús de Natzaret?-,  que és, alhora, una catequesi sagramental -què passa en la celebració dels sagraments pasquals?-.

La guarició de la ceguesa no ens és presentada com un miracle del qual un cec n’és el beneficiari, sinó com un signe que es dona al cec perquè arribi a veure en Jesús de Natzaret l’enviat de Déu: la guarició de la ceguesa és un signe per a que el cec cregui!

La incapacitat d’aquell home per veure la llum del dia representa la incapacitat de tot home per veure la llum de Déu que és Crist. Jesús: tots som aquell cec! Les diferències entre uns i altres no les estableix la ceguesa patida sinó la consciència que se’n té, ja que uns saben i reconeixen que no hi veuen, mentre que altres, tot i ser cecs, diuen que hi veuen.

 

 

26 de març de 2017

3r Diumenge de Quaresma: Jesús i la samaritana

L’aigua s’identifica amb l’Esperit Sant que fa néixer en la samaritana el do de la fe. En el diàleg que Jesús estableix amb ella, l’evangelista Sant Joan resumeix tot el missatge cristià. Quan l’horitzó vital d’aquella dona s’esgota en el lloc on sovint pouava l’aigua necessària per a subsistir, Jesús irromp anunciant-li una aigua que brolla d’una font de vida eterna. Una de les respostes que conté el ritual del baptisme i, que els pares que porten a batejar al seu nadó poden emprar davant la pregunta: “Què demaneu a l’Església de Déu per al vostre fill o filla?” és “”la vida eterna”, que equival a demanar el do de la fe.

I per a nosaltres, per als qui ja hem rebut el baptisme, l’evangeli d’avui ens recorda el misteri de gràcia en què ja hem participat, el do que Déu ens ha fet, la font de vida que duem dins de nosaltres mateixos.

19 de març de 2017

2n Diumenge de Quaresma: la Transfiguració

El manament de Déu d’escoltar el seu Fill estimat ens és revelat per la veu que se sent des del núvol en el passatge evangèlic de la transfiguració, la proclamació del qual és comú en els tres cicles de l’any litúrgic, segons les distintes versions sinòptiques. Enguany, correspon a l’evangeli de Mateu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en el qual m’he complagut: escolteu-lo.” Escoltar la veu de Jesús esdevé l’aliment espiritual necessari per poder participar a la taula eucarística.

L’oració col·lectiva ens convida a no defugir l’obligació de l’escolta atenta i serena de la Paraula que avui s’adreça als nostres cors perquè, purificats interiorment, és a dir, elevats més enllà de les pròpies seguretats humanes, puguem fruir de la contemplació de la glòria de Déu manifestada en el seu Fill estimat. L’itinerari de la vida cristiana és sostingut sempre per la gràcia de Déu i no tant per la fragilitat de les nostres forces. No són les nostres obres les que ens fan mereixedors de la vida eterna, tal com explica l’Apòstol al seu deixeble Timoteu, ans per la decisió i per la gràcia que Déu ens “havia concedit per Jesucrist abans del segles”. La llum de la vida i de la immortalitat són reflectides a través del rostre del Senyor, que es transfigura davant els seus.

12 de març de 2017

1r Diumenge de Quaresma

Jesús és temptat.

L’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs. S’estava entre els animals ferèstecs i els àngels el servien.

Després que Joan fou empressonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: “S’ha acomplert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.”

1r Diumenge de Quaresma. Foto: Montse López Figueroa.

 

5 de març de 2017

Jesús vingué a perfeccionar la llei

Continuem avui la proclamació de l’evangeli del Sermó de la muntanya. Jesús va dibuixant el retrat, la identitat de l’autèntic deixeble, i ofereix una série d’ensenyaments. Comença afirmant que ha vingut per perfeccionar la llei. Recorda l’Antic Testament quan diu: “ja sabeu que està manat”, i afegeix: “doncs jo us dic”.

Jesús, des del començament del seu ministeri, exposa amb claredat la seva doctrina i deixa llibertat d’elecció. Posa davant dels nostres ulls dos camins: el foc o l’aigua, la vida o la mort, el bé o el mal. Som lliures d’escollir-ne un. Quin camí preferim? Avui les lectures ens proposen una reflexió i un examen de les nostres actituds.

En el món existeixen el bé i el mal. Si Déu ho veu tot i és totpoderós, per què el mal? La resposta presenta dificultats per estar relacionada amb la llibertat humana. L’home introduí en el món el mal, i té la capacitat de discernir entre el bé i el mal. La resposta no és un una argumentació filosòfica o una ideologia, es fonamenta en la fe i en la relació personal i confiada en el Déu de l’Aliança. Un exemple, el cas de Job. Home de fe i fidel sempre a Déu tot i els esdeveniments difícils de la seva vida. Conversa amb els seus amics i reforça la seva confiança en Déu malgrat els mals que pateix.

12 de febrer de 2017

Sal de la terra i llum del món

Les imatges “sal de la terra” i “llum del món” evoquen la missió de Jesús ressuscitat a la seva Església: “aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus”. Sabem que l’Església realitza la seva missió evangelitzadora per la paraula i el testimoniatge. El text del sermó de la muntanya posa un accent fort en el testimoniatge de la vida viscuda. És per la fidelitat i senzillesa de l’amor viscut com el camí de la llum es va obrint pas entre els qui tenen el cor obert a la veritat.

La sal dona gust als aliments i els preserva de la corrupció. Un llum no serveix per estar apagat o amagat sinó per fer llum i il·luminar des d’un lloc alt. Els deixebles que viuen segons les Benaurances, que són senzills, despresos, generosos, que posen pau, que busquen la justícia, no només viuen ells la vida del Regne de Déu sinó que influeixen positivament en els altres. Són com la sal i la llum. Amb el seu comportament i les seves paraules, “donen gust” a la vida, la fan amable al seu voltant, li donen el sabor de l’amistat, del servei, de la pau, de l’alegria, de la veritable “saviesa”. I ells també són “llum” enmig de la foscor. És a dir, fan resplendir el servei i no l’egoisme, el perdó i no la venjança, la pau i no la confrontació i el conflicte, la justícia i no la inhumanitat, la confiança en el Pare i no la desesperació o el pessimisme.

5 de febrer de 2017

Les Benaurances

Llegim avui les Benaurances, un dels textos més sublims de l’Evangeli i de tota la literatura espiritual. Sabem que el centre de l’experiència i el missatge de Jesús és el regnat de Déu. Diumenge passat vàrem llegir el seu primer anunci —el Regne de Déu és a prop—, amb la seva crida: convertiu-vos. Avui Jesús proclama qui són els membres del regnat de Déu, aquells que estan en comunió amb el Déu de la Vida, de l’Amor, de la Pau, del Perdó. Jesús té al davant les multituds, i se li acosten els deixebles; assegut com a Mestre proclama a la humanitat sencera qui és el qui troba la vida veritable.

El primer que sorprèn és el contrast entre el criteri de Jesús i el que la humanitat normalment persegueix. La vida del Regne de Déu és per als senzills, els qui són despresos en l’esperit, els qui pateixen, els qui són misericordiosos, els qui posen pau, fins i tot els perseguits perquè busquen la justicia i perquè són deixebles seus. Jesús porta al nostre món humà una manera nova d’entendre la vida veritable, la que tothom busca. Tots busquem la satisfacció de les nostres necessitats, la realització dels nostres desigs. Jesús proclama una vida feta d’amor generós, de senzillesa, de pau, de recerca fidel de la justícia.

29 de gener de 2017

Els primers deixebles

Jesús, a més d’anunciar els seu missatge, cerca els seus primers col·laboradors. Li calen veus i peus per a que el seu missatge arribi arreu de la terra. Un dia passava pel costat del llac i va veure Simó i Andreu, que estaven repassant les xarxes i els digué: ” Veniu amb mi.” Aquestes paraules impactaren aquells pescadors. Foren els primers convertits. Sortiren del mar per entrar a l’oceà del món; sortiren de les seves xarxes per rescatar els qui estaven atrapats per les xarxes del mal. Ho deixaren tot i el seguiren. Convertiren els seu ofici de pescadors de Galilea en pescadors en d’altres mars. Respongueren a la crida amb rapidesa i sense condicions. No discutiren ni cercaren excuses o explicacions.

Què significa seguir Crist? Significa sortir del món que ens envolta per entrar en l’espai que envolta Déu. Els cristians, pel baptisme, entrem en l’òrbita de Déu i prometem de viure la conversió continua per acostar-nos-hi progressivament. Seguir les petges de Crist significa compartir amb  ell la seva missió i ser constructors de comunió i lluitar contra la divisió, com vol Sant Pau. Crist crida avui com va cridar ahir. Ens diu: “seguiu-me.”

22 de gener de 2017