L’Ascenció del Senyor

Ell, home com nosaltres, ha estat glorificat amb Déu per sempre. I amb ell, la nostra feble condició humana foram part ja de la vida divina.

Amb goig, contemplem avui Jesús, el qui va davant nostre i ens guia pel camí de la vida. Contemplem-lo, i donem-li gràcies per tot el que ell ha fet, pel seu amor fide fins a la mort. Ara, ell, vivent per sempre, ens acompanya i en dona la mà perquè caminem amb el seu mateix amor i portem a tothom, amb la nostra paraula i amb la nostra manera de viure, la seva Bona Nova.

Foto: Montse López Figueroa

28 de maig de 2017

6è Diumenge de Pasqua

Fa ja cinc setmanes que enceníem, a la Nit de Pasqua, el ciri que ens ha estat acompanyant tot aquest temps, per recordar-nos i fer-nos viure el goig de la resurrecció del Senyor. Avui, doncs, novament som aquí per compartir la oia de la fe, la joia de ser seguidors d’aquell que va estimar fins a la mort i que ara viu per sempre, mentre ens encaminem cap a la festa que culminarà tot aquest temps de Pasqua: la festa del do de l’Esperit, la festa de la Pentecosta.

Aquest Esperit d’amor és el qui ens assegura que també el Pare ens estimarà i Jesús també ens estimarà i, a més, se’ns donarà a conèixer clarament. I plens d’aquest amor, estarem disposat i a punt, com ens adverteix l’apòstol Pere, “a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu.”

És un repte per als cristians d’avui: trobar les paraules entenedores i els gestos clars que donin raó de la nostra esperança. Hi tenim una feinada, perquè tant el llenguatge bíblic com el llenguatge litúrgic, sovint són incomprensibles per a la gent senzilla no sols dels nostres pobles i ciutats, sinó de les nostres comunitats.

21 de maig de 2017

 

El Senyor és el meu Pastor

Aquest diumenge, tan popular en l’Església com la figura bíblica que celebra, realitzada en Crist ressuscitat, mereix ser aprofitat per centrar la mirada en el Bon Pastor, que ha estat abans anyell, no només per donar la vida pel ramat, sinó a tot el ramat.

Cada any, en aquest quart diumenge de Pasqua, llegim i escoltem un fragment de Joan. No trobem estrany que se’n digui el Diumenge del Bon Pastor perquè justament tot aquest capítol ens parla d’aquesta imatge que ja trobem en nombrosos textos de l’Antic Testament. En l’evangeli de Joan, l’expressió “el bon pastor” es refereix al mateix Jesús, que ens diu: “Jo sóc el bon pastor” que ha vingut per a que nosaltres “tinguem vida a desdir”.

Aquest és l’objectiu de tot aquest capítol: Jesús, bon pastor, que ha vingut a donar-nos la vida i vida abundant.

4rt diumenge de Pasqua. Foto: Montse López Figueroa.

7 de maig de 2017

Jesús ha ressucitat!

Aquesta nit santa, en la qual nostre Senyor Jesucrist ha passat de la mort a la vida, l’Església invita els seus fills, escampats per tot el món, a reunir-se per vetllar i pregar. Si commemorem així la Pasqua del Senyor, això és, escoltant la paraula de Déu i celebrant els seus misteris, tindrem l’esperança de participar en la seva victòria sobre la mort i de viure amb ell en Déu.

La manifestació de Jesús als deixebles el jorn de la resurrecció i el diumenge següent mostra l’estima que d’ençà de l’època apostòlica l’Església ha tingut envers el dia del Senyor.

Diumenge de Resurreció. Foto: Montse López Figueroa.

Diumenge de Resurrecció. Foto: Montse López Figueroa

16 d’abril de 2017

Diumenge de Rams

L’entrada triomfal i senzilla alhora a Jerusalem és una aclamació al Messies, que ve en nom del Senyor. Morint, Jesús demostrarà fins a quin punt és el Messies esperat i com la manera massa humana d’entendre el Messies divergeix del pla de Déu.

La passió de Crist té per a nosaltres un valor molt pedagògic. Però és un valor real, redemptor, i no purament pedagògic, en tant que els seus sofriments foren viscuts amb tota la intensitat i la responsabilitat que el caracteritzaven; va saber ajustar perfectament la llibertat human a la voluntat de Déu. La llibertat amb què assumí la creu és l’exempe més gran de com els homes hem de reaccionar davant les proves de la vida. Unes proves que ja començaren amb l’arbre del Paradís i s’anaren desplegant al llarg de la primera etapa de la història de la salvació. Però de nou Adam no és vençut per la temptació fàcil de voler ser com Déu. Per això, triomfant allà on l’antic Israel havia sucumbit, mereix que els homes el puguin reconèixer com a Fill de Déu en el sentit més propi de l’expressió.

I ho mereix amb una finalitat, que en endavant puguem afrontar la vida i la mort tal com ho va fer Jesús.

9 d’abril 2017

5è Diumenge de Quaresma: la resurrecció de Llàtzer

La resurrecció de Llàtzer tanca el cicle de catequesis amb què les comunitats cristianes es preparen per celebrar en la Nit santa de Pasqua els sagraments de la iniciació cristiana. Els fidels i els catecúmens, que ja hem reconegut en Jesús de Natzaret “el do de Déu”, pou d’aigau viva per als assedegats, “la llum del món” enviada per  Déu per a que els cecs hi vegin, el reconeixem avui com a font de vida per als qui habiten en ombres de mort.

Seguint l’itinerari espiritual de la Quaresma avancem cap a la Nit santa, la nit que resplendeix més que el dia, perquè ens ve a visitar Crist ressuscitat.

 

2 d’abril de 2017

4rt diumenge de Quaresma. El cec de naixement

La guarició del cec de naixement se’ns ofereix com una catequesi amb la qual ens endinsem en el misteri de Crist, llum del món, i en el misteri del baptisme cristià, en què els catecúmens són il·luminats per Crist i, amb Ell-Pasqua, passem de la condició d’esclaus a la llibertat de fills de Déu.

Es tracta d’una catequesi sobre Crist -qui és Jesús de Natzaret?-,  que és, alhora, una catequesi sagramental -què passa en la celebració dels sagraments pasquals?-.

La guarició de la ceguesa no ens és presentada com un miracle del qual un cec n’és el beneficiari, sinó com un signe que es dona al cec perquè arribi a veure en Jesús de Natzaret l’enviat de Déu: la guarició de la ceguesa és un signe per a que el cec cregui!

La incapacitat d’aquell home per veure la llum del dia representa la incapacitat de tot home per veure la llum de Déu que és Crist. Jesús: tots som aquell cec! Les diferències entre uns i altres no les estableix la ceguesa patida sinó la consciència que se’n té, ja que uns saben i reconeixen que no hi veuen, mentre que altres, tot i ser cecs, diuen que hi veuen.

 

 

26 de març de 2017