II Diumenge de Pasqua

                 DIUMENGE DE LA DIVINA MISERICÒRDIA

Diumenge de la divina misericòrdia. La misericòrdia és l’amor entre desiguals, que es fa petit per aixecar l’altre. Déu ens estima amb un amor de Misericòrdia. En els fets dels apòstols, al principi, la comunitat cristiana se sentia formant part d’un poble, que sentia en comú i en feia participar dels dons, espirituals i materials. A l’Evangeli, Tomàs fa un acte de fe, davant la presència de Crist ressuscitat, tot dient, Senyor meu i Déu meu.

                                              **********************************

LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS 4, 32 – 35.-  La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els bens en comú…Tots els creients eren molt ben vistos de la gent…perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

SALM 117 .- ENALTIU EL SENYORQUE N’ÉS DE BO, PERDURA                     ETERNAMENT EL SEU AMOR.

                                    ***********************

EVANGELI DE S. JOAN 20, 19 – 31.- El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué “Pau a vosaltres”…

Llavors alenà damunt d’ells i els digué: ”Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats”…Tomàs, un dels dotze, no era allà amb els altres. Tomàs digué: “Si no li veig a les mans la marca dels claus, no m’ho creuré pas”. Vuit dies més tard els deixebles eren a casa una altra vegada i Tomàs també hi era. Jesús entrà i digué. “Pau a vosaltres”. Després digué a Tomàs: ”porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i po-sa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient”. Tomàs li respongué: “SENYOR MEU I DÉU MEU”. Jesús li diu: ¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”.

                Gràcies, Senyor, per haver-nos constituït en Església, en comunitat de creients que dona testimoni de la teva resurrecció.

BON DIUMENGE A TOTHOM

P. Francesc Balauder, s.d.b. 

Foto: Montse López Figueroa.

Mataró, 11 d’abril de 2021

                                                     

Diumenge V de Quaresma

Jesús els digué: “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.” Després es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús digué a la dona: “On són? Ningú no t’ha condemnat?” Ella contestà: “Ningú, Senyor.” Jesús digué: “Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més.” (Jn 8, 1-11)
L’amor que Crist ens té ens mou a la sinceritat, a la humilitat i a retardar el judici o la crítica deixant espai a la conversió i la penitència del proïsme. Que l’amor que Crist ens té sigui el motot sobrenatural per reconèixer la grandesa de Déu, Pare, malgrat la nostra petitesa i pecat, i per confessar que és Ell qui dona l’oportunitat d’experimentar un perdó real, efectiu en el si de l’Església.

Temptacions del Senyor


Tu que vius a recer de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: “Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.”


No et passarà res de mal, ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè ha donat ordre als seus àngels de guardar-te els camins.


Et duran les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguinamb les pedres, trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i serpents.


Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i tothom l’estimarà.

10 de març de 2019

Paraules de Renovació

L’Evangeli d’avui ens recorda les vuit benaurances segons sant Mateu: Jesús puja a la muntanya, s’hi asseu, convoca els Dotze, i amb senzillesa però amb una grandíssima assertivitat, fruit de ser el Fill etern del Pare, proclama una Aliança renovada i renovadora. Renovada, perquè pren el Primer Testament, la primera gran part de la Bíblia, i l’actualitza a fons. Renovadora, perquè no són paraules buides o sobreres, sinó que interpel·len la consciència de tothom que les sent.


Avui, sant Lluc ens ofereix aquestes mateixes paraules, però des d’una altra òptica: són paraules de Crist, Espòs de la humanitat ferida pel pecat; de Crist, Vi nou que reclama una renovació en la religiositat de les persones. Ens recorda que la felicitat que Ell ve a dur són les benediccions promeses en l’Aliança antiga del Sinaí, però actualitzades en l’ací i ara de la nostra vida. Déu Pare ha fet avançar la història, i en Crist ha produït un avanç definitiu en el (re)coneixement del seu Amor. Per mitjà de Crist, on hi ha dues o tres persones disposades a escoltar la seva Paraula, allí hi ha veritable comunió de vida, amor i felicitat amb el Senyor.


Ara bé, també hi ha una sèrie d’advertiments: la disponibilitat espiritual és important, però també ho és el fet de no estar lligats a instàncies d’aquest món, per legítimes que siguin. Per això, meditem, reflexionem i ponderem on tenim la nostra felicitat. Si apostem per l’Aliança de Crist, ja sabem quina és la responsabilitat a la qual Déu i la nostra consciència ens criden: viure des de la veritat del cor la nostra unió amb Déu.

Paraules, sí. Experiència espiritual, sí. Però també obres de misericòrdia i empatia amb els petits i atribolats.

17 de febrer de 2019

La pesca miraculosa, més que una pesca

El primer ensenyament: ens trobem amb la primera encíclica papal de la història, segons sant Lluc, i és la humil confessió que Crist, el Fill de Déu, és massa gran per a nosaltres, i que una condescendència tan immensa de la Divinitat ens fa sentir la petitesa que els nostres pecats ens provoquen. Poques paraules però ben efectives i saludables. 


El segon ensenyament: visquem la fe com una vivaç i transformadora trobada amb el Senyor, no pas com a indústria humana.
A la llum d’aquesta doble vàlua i doble missatge, doncs, confiem que res ni ningú no ens podrà detenir en la missió de ser apòstols infatigables.


Preguem Déu; confiem en Déu; imitem Déu segons l’Evangeli de Crist, esperem tenaçment que es manifesti la nostra esperança. Tenim un sobirà perpetu que no és d’aquest món i és el jou suau de la humilitat de Crist, Servent de Déu.

10 de febrer de 2019

El Baptisme del Senyor

Celebrem avui la festa del Baptisme del Senyor. Diumenge passat, en la festa de l’Epifania, el contemplàvem manifestant-se a aquells savis de països llunyans. Avui, fet ja un home adult, el contemplem allà al Jordà i sentim la veu del Pare que el proclama com el seu Fill estimat, i ens convida a seguir-lo.


Nosaltres vam començar aquest seguiment de Jesús el dia del nostre propi Baptisme. I avui, aquest diumenge, és una bona oportunitat per refermar aquest seguiment i manifestar de tot cor la nostra fe en ell, el Fill estimat de Déu.

Foto: Montse López Figueroa

13 de gener de 2019

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu

Déu envià el seu Fill, nascut d’una donaLectura de la carta de sant Pau als cristians de GalàciaGermans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu. (Ga 4,4-7)

Foto: Montse López Figueroa

1 de gener de 2019

Diumenge III d’Advent


“El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.” 
(FI 4, 4-7)

Foto: Montse López Figueroa

16 de desembre de 2018

Primer diumenge d’Advent

A l’Advent com podem viure la misericòrdia i la salvació de Déu? L’Evangeli de Lluc ens respon: a través de l’esperança. Crist gloriós ha de venir a dur a plenitud tot allò que falta en aquest món. En la seva primera vinguda ve a redimir-nos, alliberar-nos de les cadenes del nostre pecat; en la segona, en canvi coronarà tot allò que va iniciar en la seva Pasqua personal. L’esperança força espiritual que dona ànim i consol sobrenaturals al nostre esperit, ens convida a dur un estil de vida sobri; per una banda, evitant excessos materials que només fan que ens recordem de nosaltres mateixos; i per l’altra, duent una vida de pregària i d’atenció molt més intensa envers el proïsme. Quan preguem, Déu és el centre de la nostra vida i, quan estimem positivament, són els altres el centre del nostre amor autèntic.

Primer Diumenge d’Advent a l’ermita de Santa Rita de Mataró. Foto: Montse López Figueroa.

3 de desembre de 2018