6è Diumenge de Pasqua: Déu és amor

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: ‘ Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap el què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.’ (Jn 15, 9 – 17)

Foto: Montse López Figueroa

5è Diumenge de Pasqua

Jesús, Cep veritable.

Jesús és el sagrament, el signe visible i palpable de l’amor que el Pare ens té. I el sagrament, el signe visible del nostre amor al Pare és el germà, el veí, el foraster, el malalt, qualsevol persona que trobem, perquè tant ells com jo som sarments que vivim gràcies a la unió amb el cep veritable, Jesús; i tant ells com jo som la nineta dels ulls del Vinyater, del Pagès, del Pare celestial que vetlla per nosaltres i ens estima.

Escoltem la recomanació de sant Joan que Bernabé féu seva: Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat.

Foto: Montse López Figueroa

29 d’abril de 2018

4rt Diumenge de Pasqua

Jesús, el Bon Pastor

“Jesús parlà així: Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa a jornal, i tant se li’n dona de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.” (Jn 10, 11-18).

Foto: Montse López Figueroa.

 

22 d’abril de 2018

3r Diumenge de Pasqua

Avui l’Evangeli de Lluc ens parla de dos deixebles decebuts i tristos, que tornen a casa i que pel camí tindran una experiència misteriosa de trobament amb Jesús que els obre els ulls. Podran interpretar els fets d’una altra manera, recobren l’esperança perduda, i ell accepta la seva hospitalitat i la seva taula.

En el marc amical d’aquesta comunicació contrastada d’experiències, es produeix un nou esdeveniment: Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: “la pau sigui amb vosaltres”. La primera reacció és esglaiadora: no pot ser més que un esperit. Però el Ressuscitat insisteix: “Per què us alarmeu? Soc jo mateix.” I encara una altra reacció: deu ser una l·lucinació: “De tanta alegria encara no s’ho acabaven de creure”. Fins que finalment acaba imposant-se.

I Sant Joan ens envia un missatge d’esperança: Jesús, la víctima innocent, intercedeix per nosaltres davant el Pare. Si ell és tan bo i tan generós amb nosaltres, siguem-ho també amb els nostres germans. Fem arribar a tothom l’amor amb què Déu ens estima.

Foto: Montse López Figueroa

2n Diumenge de Pasqua

Fa just una setmana que celebràvem amb tot el goig la Nit de Pasqua. I aquest goig continua avui, i continuarà durant els cinquanta dies de festa en honor de Jesús ressuscitat, fins el dia de la Pentecosta, quan el Senyor vessarà damunt nostre l’Esperit de la seva resurrecció, l’Esperit Sant.

Amb esperit de fe, amb esperit d’acció de gràcies, amb esperit de comunitat cristiana, disposem-nos a viure la presència de Jesús entre nosaltres.

Foto: Montse López Figueroa

8 d’abril de 2018

Pasqua de la Resurrecció del Senyor

Per què busqueu entre els morts aquell que és viu? No hi és, aquí! Ha ressuscitat!”

Aquesta nit, arreu del món, a quaslsevol racó on hi ha cristians, ha ressonat aquesta gran notícia. Aquesta nit arreu del món, s’ha encès el ciri Pasqual i s’ha alçat cap a Déu el cant joiós de l’al.leluia. Avui celebrem la resurrecció del Senyor.

Esclat de joia en la nit de Pasqua, la nit més bella de totes les nits. “És viu el Crist, joia meva! És viu el Crist.” És fosc però el Crist ressuscita. És de nit, però la llum ha vençut la fosca. Després de cada nit, surt el sol; després de cada tenebra, venç finalment la llum.

La resurrecció de Jesús és cosa de fe, no pas dels sentits. Avui celebrem la Pasqua convocats per la Paraula de Crist Ressuscitat. No el veiem amb els ulls, però el sentim present en la Paraula i en la fracció del pa…

La vida té força i sempre guanya, cap mal definitiu no ens pot colpir, el Crist per sempre més és amb nosaltres.
Des de l’esclat de la vida no ens fa por la mort. Crist ha vençut, ens arrossega en la seva victòria i ens diu: sigueu creadors de vida!

Alegrem-nos-hi i celebrem-ho. Al.leluia!
Bona Pasqua!

1r Diumenge de Pasqua. Foto: Montse López Figueroa.

1 d’abril de 2018

Diumenge de Rams

Aquesta Setmana Santa, aprofundim el coneixement i l’amor del Jesús compartint-ne la vida i la mort. Seguim-ne les petjades! No ha dit mai cap mentida. No respon l’ultratge amb l’ultratge; no es desfà en amenaces. Es posa en mans del Oare. Així viurem amb Jesús la Pasqua i la Resurrecció. Col.laborem amb ell en la construcció d’un nou món.

Amunt germans, fem nostra via! Jesús Rei nostre ens va al davant… Amunt, que és sols camí d’un dia; i ja amb la mà toquem el cim.

Foto: Montse López Figueroa

25 de març de 2018

Diumenge V de Quaresma. El gra de blat

A Jesús li faltava l’experiència del gra de blat: morir per germinar i multiplicar-se i fer-se espiga i farina i pa que Déu nos do, i Eucaristia.

Per a ell i per a nosaltres, obeir comporta acceptar amb amor les limitacions que la nostra vida comporta, els seus èxits i els seus fracassos, i la mateixa mort, fent de la necessitat o la fatalitat de morir l’oportunitat de fer de la nostra vida una ofrena generosa a Déu i als homes, tan dolorosa i tan fecunda com ho és per al gra de blat ser colgat i desfer-se al cor de la terra per esdevenir tan fecunda com l’espiga granada que esdevé Eucaristia, pa de vida per a tothom.

 

18 de març de 2018

Diumenge IV de Quaresma

Hem passat ja la meitat de la Quaresma. La Pasqua és a prop. Al llarg d’aquestes setmanes, amb bona voluntat, hem mirat de renovar la nostra vida per acostar-nos més a l’Evangeli i unir-nos més de veritat a Jesús. I ho continuarem fent, convençuts que val la pena omplir-nos de l’amor, de la llum, de la vida que ens ofereix.

Oh, Déu el vostre fill ha vingut com a llum del món; il.lumineu els nostres cors amb la resplendor de la vostra gràcia, perquè puguem pensar senpre el que us és plaent i us puguem estimar amb tot el cor.

Diumenge III de Quaresma: el pati dels gentils

Al recinte del temple sent els mugits i els bels i els parrups dels diversos animals destinats al sacrifici i el dring de les monedes dels canvistes. Facilitaven els peregrins els elements necessaris pel culte. Però ocupaven l’espai de l’esplanada del temple reservada als no jueus. Quan aquests volien entrar-hi a pregar, no tenien forma humana de fer-ho. Calia fer-hi net.

Jesús actua. Es fa amb un fuet de cordes i fa fora els venedors amb totes les mercaderies. Respecteu la casa del meu Pare. A la casa del Pare, s’hi puja a pregar, per lloar, per cantar, per sentir el ressò dels manaments que se sentiren per primer cop al Sinaí.

“Vinga”, diu a les autoritats religioses, “acabeu de destruir aquest santurari que destruïu fent-ne un mercat. Jo l’aixecaré en tres dies.”

El nou santuari no serà un lloc, sinó una Persona. Entorn d’ell ens aplegarem els cristians. “On n’hi ha dos o tres reunits en el nom de Jesús, hi sóc present.” Però li hem de deixar via lliure. Hi cap tothom. Especialment les persones insatisfetes dels seus déus, ritus i mites, però que enyoren Déu, que encara és per a ells el Déu desconegut. Al pati dels gentils hi cap tothom.

Mataró, 4 de març de 2018