“Els nostres sofriments, lleugers i efímers ens reporten un pes de glòria més enllà de tota mesura. Perquè el món visible dura ben poc. L’invisible és etern.”, escrivia sant Pau.
Qui entèn això i s’ho fa seu ha trobat em tresor amagat i ha aconseguit la perla preciosa de valor infinit. Ha trobat el sentit de la vida.
Foto: Montse López Figueroa
És la paràbola del jull… Cap pressa per arrencar-lo. Espereu el temps de la sega. La ventadora per separar el gra de la palla és a mans de Déu, no pas a les nostres. Ell garbella, fa la tria.
Paciència, doncs, i calma. Hem d’aprendre a conviure amb el mal sense deixar-nos-el encomanar.
Aprenguem a interpretar els signes dels temps en la natura i en els esdeveniments de la vida, perquè és aquest el llenguatge amb què s’expressa Déu.
Foto: Montse López Figueroa
23 de juliol de 2017
“El sembradors va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan surtí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué en terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta o trenta. Qui tingui orelles, que senti.” (Mt 13, 1-23)
Foto: Montse López Figueroa
16 de juliol de 2017
“Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.” (Mt 11, 25-30)
Foto: Montse López Figueroa
9 de juliol de 2017
Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi i qui m’acull a mi, acull a qui m’ha enviat.
(Mt 10, 37-42)
Foto: Montse López Figueroa
2 de juliol de 2017
