Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: « aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complaguts.» (Mt 3, 13-17).
«Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, perquè la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il•lumina tots els homes. […] El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.» (Jn 1, 1-5,9-14)
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a assegurar la millor experiència a l usuari. Si no canvies aquesta configuració, entenem que acceptes l ús de les mateixes. Pots canviar la configuració del teu navegador o obtenir més informació aquí.